‘Lichtrauminstrument’. Instal·lació sonora.
Instal·lació sonora fotosensible pensada per ubicar-se en una sala fosca il·luminada amb una tènue llum blava. A l’entrada, l’espectador pot recollir una llanterna per veure millor, però en realitat, aquesta llum funcionarà com un element amb què pot tocar la instal·lació sencera, com si tota la sala fos un instrument musical gegantí que segueix els gestos i moviments de la llanterna, fins i tot des de lluny. Amb ella pot produir sons legato o staccato a més de glissandi d’harmònics sobre la nota que vulga.
Els circuits electrònics d’aquesta obra, com passa amb totes les peces de l’autor, són exclusius i desenvolupats al taller. ‘Lichtrauminstrument’ està composta per un grup d’elements electrònics sonors fotosensibles amb grans tubs ressonadors afinats (de 2 a 6 metres de longitud) que produeixen sons acústics greus i molt greus, un altre grup d’elements que produeixen sons acústics mitjans i un tercer grup d’elements lluminosos fotosensibles que produeixen un efecte multiplicador de la fotosensibilitat dels anteriors i converteixen la sala en hiperfotosensible. Al mateix temps, aquest tercer grup produeix que una part dels ritmes complexos de la instal·lació es vegen també com a raigs projectats sobre el terra. Totes les notes que produeixen els tubs estan escollides amb criteris derivats de la composició musical.
Cal destacar que la fotosensibilitat dels elements electrònics respon als nivells infinits d’intensitat lluminosa. En uns elements, l’augment progressiu de la intensitat lluminosa produirà un glissant total dels harmònics del tub. Mentre que, en els altres elements, aquest mateix augment progressiu d’intensitat lluminosa produirà un accelerant de les llampades lluminoses i per tant dels sons staccati resultants.
En aquesta instal·lació, l’espectador entra dins l’obra. Conceptualment, dins l’instrument musical que recorre i habita. L’espectador es converteix així en part fonamental de la peça, ja que li dona vida, en transmetre-li el ritme dels seus gestos, i l’acaba. L’obra sonora resultant serà sempre diferent, ja que depèn del que en cada ocasió facen els visitants.
Obra estrenada en Donaueschinger Musiktage 2015.
Artista plàstic i compositor, nascut a Meliana (B. Roca) el 1955, va estudiar amb Blanquer, Berio, Xenakis i Taïra. Va ser becari a París del Ministeri de Cultura el 1986-87 i el 1987-88, becari de música a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma el 1988-89 i el 1989-90, artista resident convidat pel Centre National d´Art Contemporain Villa Arson (Niça) el 1994-95, hoste del Berliner Künstlerprogramm del D.A.A.D. (Berlín) el 2000, Becari d’Endesa per a arts plàstiques el 2002, becari de la Fundació Marcelino Botin per a arts plàstiques el 2004, artista resident del Berliner Künstlerprogramm del D.A.A.D. el 2002-2003. Premi d’Art Electrònic de la Fundació ARCO. Premi Biennal d´Escultura Riofisa. Premi Alemany d’Art Sonor el 2004 (Deutscher Klangkunst Preis).
Com a compositor les seues obres han estat estrenades i difoses per prestigiosos intèrprets en multitud de llocs entre els quals cal citar: Mèxic D. F. (Palau de Belles Arts): Festival de Darmstadt; Bucarest (Ateneul Român); Estocolm (Fylkingen): San Francisco (Cowell Theater); Chicago (Northwestern University Concert Hall); Orlando (Percussive Arts Society International Convention): Moscou (Auditori de l’associació de compositors); Roma (Goethe Institut, Palazzo della Cancelleria, Auditori della R.A.I.); Berlín (Sophiensaele); París (Salle Cortot, Auditorium de Ràdio France, Cathédrale de Nôtre Dame de Paris o Centre Georges Pompidou.
Ha rebut encàrrecs de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, de l’I.V.E.I., del Festival de Música Verticale (Roma), del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània (Madrid), de France Culture-Radio France, de l’Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya, de la Universitat de València (en commemoració del V Centenari), del Festival Inventionen (Berlín), de la Universitat de Salamanca (amb motiu de la Capitalitat Cultural Europea, del festival Kryptonale (Berlín), del Festival Donaueschinger Musiktage , del Ministeri de Cultura (tres instal·lacions sonores) per commemorar el XX aniversari de l’Auditori Nacional.
Com a artista plàstic va destacar internacionalment en l’àmbit de l’art electrònic, l’art sonor i la interactivitat a partir de la presentació de les seues instal·lacions sensibles. Ha realitzat exposicions al Centre National des Arts Plastiques Villa Arson (Niça), Fondation Maeght (Saint Paul de Vence), IVAM-Centre del Carme (València), Centro Gallego de Arte Contemporáneo (Santiago), Museu Marugame Hirai (Kagawa, Japó) ), Museo de Bellas Artes Juan Manuel Blanes (Montevideo), Koldo Mitxelena (Sant Sebastià), Museo Universitario Contemporáneo de Arte de la U.N.A.M. (Mèxic D. F.), I Biennal de València-sala La Gallera, IVAM-Centre Julio González, DAAD Galerie (Berlín), Skulpturenmuseum Glaskasten Marl, Grosser Wasserspeicher (Berlín) etc.
Actualment està considerat com l’artista sonor espanyol amb més reconeixement internacional i, segons la revista alemanya Musik Texte (núm. 135, Tom Johnson, ‘Minimalismus in Europa’) com un veritable mestre de la instal·lació sonora.
