Amores Grup de Percussió

• Frederic Rzewski (1938 –2021) ‘Coming together’ (1973) 19’
• Joan Gómez Alemany (1990) ‘Afric(a)more(s)ampler’ (2024) * 5’
• Louis Andriessen (1939 –2021) ‘Workers Union’ (1975) 20’*Estrena absoluta.

Amores proposa l’escolta de tres obres que guarden aspectes que es consideren actuals a la realitat social en què el món viu: el concepte de les guerres, la nostra impressió a partir de les diferents cultures, l’espai que ocupen, i la pressió incessant per trencar amb les maneres predeterminades d’escenificar la realitat. Frederic Rzewski a partir d’unes cartes que Sam Melville va escriure a la presó, Joan Gómez en la seva inclusió als diferents conflictes al continent africà, i Louis Andriessen en la seva creença en la lluita dels treballadors i el seu compromís amb la contracultura, defineixen aquest espectacle com una fugida al pensament únic.

Frederic Rzewski (1938-2021)
La turbulenta repetició d’estructures musicals i el text recitat de la frenètica ‘Coming together’ (1971) per a narrador i instruments, a partir d’unes cartes de Sam Melville escrites a la presó ens envolten en un collage sonor dins d’un àmbit, la presó, que desperta una sensibilitat centrada i encaminada cap a les nombrosíssimes possibilitats creatives del moment present, sempre ric i perible.

Radicalitzat per l’apartheid, es va tornar cada vegada més actiu a les manifestacions polítiques, que es van convertir en una sèrie d’atemptats amb bombes el 1969. Melville es va declarar culpable de conspirar i va ser traslladat a Attica, on es va convertir en un dels líders de la rebel·lió de la presó. Va ser assassinat a trets durant la baralla del complex. Un llibre de cartes que va escriure des de la presó va ser publicat pòstumament i Rzewski va prendre el seu text per a ‘Coming Together’ de la carta de Melville del 16 de maig de 1971. Dins la rigidesa de les instruccions per derivar la música polifònica d’una sola línia , hi ha la flexibilitat de la improvisació, i aquesta juxtaposició de control i imprevisibilitat pot suggerir algunes de les contradiccions de la vida a la presó en la metàfora musical. El pols constant i el cicle de fase lenta reflecteixen la influència de les primeres fites del minimalisme.

Joan Gómez Alemany (1990)
‘Afric(a)more(s)ampler’ (2024) és una obra per a tres percussionistes i electrònica. El títol ja ens dóna moltes pistes sobre aquesta composició. Com podem llegir al principi del títol, Àfrica és una font d’inspiració per a la música creada. El segon terme fa referència al fet que l’obra ha estat escrita expressament per a Amores Grup de Percussió, prenent certes idees que caracteritzen alguns dels seus projectes minimalistes i post-minimalistes. Per últim, sampler ens indica el vessant electrònic de la composició i l’ús de fragments musicals gravats a lÀfrica negra. A més, el títol es pot també llegir com a “afric more ampler” (eliminant els parèntesis), podent traduir-ho com a “Àfrica més àmplia”. Això significaria en el context d’aquesta obra una realitat intercultural, diversa i connectada amb la globalització, el postcolonial i l’era digital; no una Àfrica primitiva, clausurada i exòtica (aquella del passat colonial o de les idealitzacions romàntiques). “Afric(a)more(s)ampler” ha rebut una ajuda de l’Institut Valencià de Cultura en la modalitat de composició d’obres musicals de nova creació vinculades a la seua estrena.

Louis Andriessen (1939-2021)
Workers Union (1975), escrita per a “qualsevol grup d’instruments de so fort”, és una connexió a la repetició i la dinàmica. Andriessen reemplaça la bonica hipnosi del minimalisme americà amb ritmes convulsius i dissonàncies. La seua música sorgeix del seu idealisme polític, el desafiament a l’estatus quo, la creença en la lluita. Pren les influències de Stravinski, la forma rítmica obsessiva del boogie woogie jazz, i el minimalisme primerenc per crear el seu propi estil; la seua música sona com Steve Reich però més escabrós. La partitura de ‘Workers Union’ dóna als intèrprets ritmes específics sense tons específics; el repte de triar les pròpies notes és part de la forma. Les notes de l’execució d’Andriessen inclouen la instrucció: “Només en el cas que cada executant toqui amb la intenció que la seva part sigui essencial, l’obra tindrà èxit”. ‘Workers Union’ es va escriure en un moment en què l’autor estava compromès amb la contracultura. Segons el creador, aquesta obra és una combinació de llibertat individual i disciplines severes: el seu ritme és exactament fix, el to, en canvi, s’indica només de forma aproximada.

Fundat el 1989, està integrat per Pau Ballester, Ángel García i Jesús Salvador Chapi. Amores Grup de Percussió pren el seu nom de l’obra homònima de John Cage, compositor que ha exercit una forta influència en el grup i a qui va homenatjar al Festival de Otoño de Madrid (1991) comptant amb la seua presència. A la seua dilatada trajectòria ha desenvolupat un paper decisiu en l’evolució de la música per a percussió a Espanya, estrenant gran part de l’obra escrita per a percussió i composicions dedicades al grup. La seua trajectòria professional sempre ha estat unida a la tasca de recerca, docent i educativa creant audicions de percussió per a escolars durant els darrers anys. Els més importants solistes internacionals han actuat al costat del grup.

Amores Grup de Percussió ha actuat a nombroses ciutats espanyoles i europees a més dels Estats Units, Brasil, Argentina, Uruguai, Puerto Rico, Mèxic, Korea o Taiwan dins dels més importants festivals de percussió i música contemporània, rebent nombrosos elogis de la crítica especialitzada. Han fet espectacles que fusionen la percussió contemporània i les arts escèniques: ‘Fènix’ (2000), ‘Tinajas’ (2002), ‘Drumcuts’ (2005), ‘Cosmogonia’ (2007) i ‘Callejón sin salida’ (2008), amb els que han girat per tot el territori nacional. Aquesta formació ha estat guardonada amb el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor música per ‘Fènix’ el 2001 i per ‘Tinajas’ el 2003, música original de Jesús Salvador Chapi, així com per la Millor Música Original per a Espectacle Escènic per ‘Ubú’ el 2005. El 2009 com a celebració del seu 20è aniversari van estrenar el concert per a percussió i orquestra ‘AMOREXXS’, del compositor Andrés Valero i interpretada juntament amb l’Orquestra de València al Palau de la Música de València. El 2014 celebren el seu 25è aniversari amb una programació anual que inclourà la producció i estrena de l’òpera de butxaca ‘El mal vino’, una tragicomèdia musical contemporània el dramaturg de la qual és Paco Zarzoso i el seu compositor J.S Chapi. Des del 2015 continuen girant per tota Espanya amb diferents concerts i programes eclèctics de percussió contemporània, entre els quals destaquen diverses estrenes d’obres a la passada edició del Festival Ensems 2016, els seus didàctics ‘A colps’ i la col·laboració amb el grup La Brama Dolçaines i Tabals amb l’espectacle ‘A la nostra manera’. També estrenen ‘Veles e bous, el Cabanyal Batega’ a La Fábrica de Gel i el concert ‘El jardí suspès’ amb l’organista Nacho Ribas.

Paral·lelament, al llarg d’aquests darrers anys ha continuat girant per tot Espanya amb diferents concerts i programes eclèctics de percussió contemporània, entre els quals destaquen diverses estrenes d’obres a diferents edicions del Festival Ensems i els seus espectacles didàctics ‘A colps’ o ‘Mamma Àfrica’. El 2018, el grup va protagonitzar el concert inaugural d’Ensems, realitzat al Trinquet de Pelayo, en què va estrenar ‘Trinquetíssim’, obra encàrrec de l’IVC al compositor J.S. Chapi i va clausurar l’exposició Joan Miró. Ordre i Desordre’ a l’IVAM. També el 2018, el seu treball discogràfic, ‘Dreizhen: Stockhausen & Hildegarda’, va ser guardonat als I Premis Carles Santos de la Música Valenciana. El 2019 celebra el 30è aniversari amb un concert al costat de l’Orquestra de València, amb l’obra ‘The Glory and the Grandeur’, de Russell Peck. Aquest mateix any, el grup rep el Premi Bankia al Talent Musical Valencià a la categoria de Formació Musical Valenciana de caràcter professional.

Ángel García
Pau Ballester
Jesús Salvador Chapi
Marta García
Pau Ballester Pellicer
Lara Salvador, narradora