Banda Municipal de Castelló

Country Band March (1903). Charles Ives 4’30’’
Notes a peu de pàgina (2022) Marc Garcia
Vitoria 15’
Three Portraits for Wind Ensemble Agustí Charles 15’
El por siempre de un genio (2019) Eva Lopszyc 13’30’’
Passacaglia de Ron Nelson

Per quarta vegada la Banda Municipal de Castelló participa al festival Ensems, i ho fa amb un programa eclèctic que relaciona el concepte que la contemporaneïtat pot haver tingut al llarg del segle XX amb les obres de tres compositors actuals.

Obre el concert la breu marxa burlesca de Charles Ives, composta com a paròdia del que les marxes amateurs d’escàs nivell tocaven en els pobles on ell estava treballant a dures penes com a organista l’última dècada del segle XIX.

La marxa recull, amb molta precisió, tota mena d’imprecisions i desperfectes que els músics aficionats feien, així com nombrosos temes estatunidencs molt populars en aquell moment.

L’obra de Marc Garcia Vitoria explora una forma en micromoviments. Com si d’un recull de contes es tractara, està formada per una desena de peces curtíssimes, a priori independentes entre elles, però que d’alguna manera acabaran entrellaçant-se i deixant-nos amb preguntes i reptes per la memòria. L’obra proposa una manera inusual d’utilitzar els registres de significat i expressió: a mig camí entre la música abastracta i els jocs semiótics, entre la música desenvolupada i les micro-obres, entre el terror irònic i la comèdia dramàtica. En definitiva, l’obra és una espècie d’homenatge als grans escriptors i escriptores que han cultivat el génere del conte, especialmente a l’América del Sud, a través d’una música que explora els limits sonors de la banda com instrument per excel·lencia de l’imaginari
col·lectiu musical valencià.

Agustí Charles és un dels compositors més sòlids del
panorama nacional actual. Ensenyant de composició als centres més prestigiosos d’Espanya, com el Conservatori Superior de música de l’Aragó, l’Escola Superior de Música de Catalunya i l’Escola Superior de Música Reina Sofia, la seva obra orquestral ha estat enregistrada per l’ORCAM i l’OBC, i és dels pocs compositors de la seva generació que compta amb quatre òperes ja estrenades. Entre els seus mestres directes s’hi compten Joan Guinjoan, Franco
Donatoni, Luigi Nono, Josep Soler o Samuel Adler; aquest últim, dedicatari dels “Three Portraits”, la seva primera obra per a banda simfònica.

Amb una presència espanyola rellevant en els últims anys, des que la seva peça “Brigantia de los vientos” fou obligada del Certamen Internacional de Bandes de València l’any 2019, Eva Lopszyc escrigué “El por siempre de un genio” com a homenatge a Astor Piazzola fruit de l’encàrrec del director Miguel Etchegoncelay. L’obra s’articula al voltant d’una breu cita de “Fuga y misterio”, del mestre argentí, i desprèn un esperit quasi místic, gràcies a les sonoritats ondulants generades per trinos, glissandos, clusters, seccions aleatòries i un clímax on es fa ús del parlat. ‘No puc expressar-me a través d’una sola tradició litúrgica o fins i tot filosòfica, ja que l’obra ha de ser filla de la nostra època i, per tant, em va semblar que havia de ser pluralista, sense caure del costat d’un déu o un altre’. Amb aquestes paraules parlava Michael Tippett de “The Mask
of Time”, la gran obra simfonicocoral en dos moviments que havia de deixar per a la posteritat en el lloc d’una missa, una creació, un rèquiem o totes aquelles peces que, precisament, havien fet altres autors i que per a ell eren el camí que no havia de recórrer. La peça es construí en dos moviments, de 45 minuts cadascun, amb textos de poetes com Yeats, Shelley, Rilke o TS Elliot i de científics com Loren Eiseley o Jacob Bronowski i abarca temes transcendentals com el naixement i l’expansió de l’univers, l’existència de l’individu en un món permanentment canviant, la polaritat entre la possibilitat del coneixement racional i la sensibilitat
profunda de cada personalitat… “Triumph” és una paràfrasi, original per banda, d’aquesta peça enorme, escrita pel mateix compositor.