Banda Simfònica Municipal d’Alacant
Alien, el huité passatger (1979) Jerry Goldsmith (1929-2004) Arranjament: Pablo Olivas
One thousand seconds of exorcisms against human stupidity (2021) Pedro Salinas (1973)
Jaleo (2017) Sixto Herrero (1965)
La ciudad (2018) Sixto Herrero (1965)
El planeta dels simis (1968) Jerry Goldsmith (1929-2004) Arranjament: Pablo Olivas
Alien, el huité passatger, Jerry Goldsmith
La música d’Alien, el huité passatger s’ha guanyat per mèrits propis estar reconeguda dins de les més destacades de la història perquè Golds, mith va fer un treball impressionant i tremendament original i atrevit per a la seua època. El resultat és una banda sonora en la qual Goldsmith aconsegueix conjuminar una sensació d’estranyesa, misteri i humanitat en un món espacial i futur. Un món assaltat per un ésser rar i brutal enfront del qual no sabem com enfrontarnos, però que alhora ens sembla estranyament atractiu. Eixa és precisament una de les raons per les quals Goldsmith és considerat un dels més grans compositors de la història.
One thousand seconds of exorcisms against human stupidity, Pedro Salinas
La partitura va aconseguir ser Esment Especial del Jurat en el Concurs Internacional de Composició NOVIMUSICO de Nova Ligure a Itàlia a l’agost de 2021 i va ser el primer dels sis guardons internacionals que ha rebut el compositor fins llavors. La “Giura” va destacar l’obra per tindre una escriptura de gran interés amb predomini i combinacions ‘coloristes’ particulars. En paraules del jurat, “l’escriptura complexa, especialment en el camp de les fustes, fa que algunes pàgines siguen de grandificultat tècnica en el seu conjunt. El domini tècnic en el tracte de la plantilla instrumental confereix a la peça un alt nivell de qualitat”. El plantejament formal està estructurat per una sèrie de seccions cohesionades per la cèl·lula inicial i que es presenten seguint un tipus de successió de Fibonacci en els segons 100, 200, 300, 500, i 800… i utilitza els últims 200 segons per a tancar l’obra.
Jaleo, Sixto Herrero
Naix com una obra en forma de suite per a quartet de saxòfons i banda de música, en la qual cohabiten i subjauen diferents danses hispanoamericanes: des del flamenc, representat pel cant flamenc i el ritme per buleries, passant pels valsos i joropos veneçolans i els danzones cubans, fins les milongas i tangos argentins i les sambes brasileres. L’orquestració està organitzada per a un quartet de saxòfons com a grup de cambra solista, en el qual es poden donar canvis d’instruments entre els seus membres, i per a banda de música com grosso. La primera dansa que s’ha escrit dins de la forma de suite musical i subtitulada “de la buleria i el cant flamenc” està inspirada en el flamenc espanyol. En aquesta peça subjau el ritme per buleries i alegries, intercalat pel “ayeo” d’un cant flamenc, és a dir, d’un tram inspirat en el “cante adelante” plantejat en forma de melismes com si d’un cant miner flamenc es tractara. En aquesta primera dansa, el quartet de saxòfons estarà format per tres saxofons sopranos en sib i un baríton en mib. En aquest cas, la formació, a més d’actuar com a solista, introdueix la temàtica flamenca a partir d’elements sonors basats en l’espectralisme musical, aconseguit mitjançant l’ús de tècniques esteses pròpies dels instruments. La banda de música representa l’acompanyament de la guitarra de manera metafòrica sense abandonar en molts casos el concepte de grosso. A més, compleix amb la funció d’acompanyar i contextualitzar sonora i motívicament el discurs musical dels solistes.
La ciudad, Sixto Herrero
Aquesta obra està escrita per a gran banda simfònica de música en un sol moviment en forma de rapsòdia. La peça està composta a partir de les maneres antigues gregorianes usades a partir d’un nou concepte, la neomodalitat. Aquesta tècnica permet aconseguir nous patrons modals amb els quals es dissenyen les diferents seccions de l’obra musical, especialment, les dues últimes. L’obra representa, de manera conceptual, la ubicació territorial d’una ciutat i la seua evolució a través dels temps. Per a això, com a idea metafòrica, la música comença descrivint el paisatge pertanyent a l’home de la prehistòria, del Paleolític al Neolític, de l’Homo habilis a l’Homo sapiens. És a dir, de l’home de les cavernes, de la pedra tallada, del seu art rupestre i musical a l’home sedentari que després de l’aparició de l’escriptura comença a crear els primers assentaments humans i, com a conseqüència, les primeres ciutats que, moltes d’elles, es desenvoluparan fins a arribar als nostres temps, tal com hui les coneixem. Per tant, estem parlant de l’home pre-europeu i de l’herència urbana rebuda després del pas de les edats de la història occidental. En resum, l’obra intenta descriure els diferents paisatges que van formar part d’una ciutat: des d’un paisatge natural sense edificacions, del primer assentament humà en les seues acaballes, de la creació de la primera ciutat i la seua transformació fins als nostres dies. El procés es descriu mitjançant la música, partint d’un material musical antic i transformant-lo de manera paral·lela a la ciutat segons les edats més representatives de la història occidental.
El planeta dels simis, Jerry Goldsmith
Una BSO experimental. Altres compositors ja havien utilitzat música contemporània i experimental en aquella època, però Goldsmith va ser el primer a fer-ho en un títol de gran èxit com aquest. Alguns la identifiquen com la primera banda sonora completament atonal en una pel·lícula de Hollywood. Des dels títols de crèdit, la música mostra clarament les seues intencions: una sèrie de percussions (filtrades a través d’un echoplex), un xicotet fraseig de piano, diverses explosions en els metalls… és el so perfecte per a situar-nos en un món alienígena i primari. Encara que a vegades la banda sonora es mou per terrenys més atmosfèrics mentre acompanyem els nostres astronautes a descobrir aquest estrany planeta, la música brilla en les seues contínues mostres d’acció i violència orquestral. Aquesta energia explota completament en l’extraordinària «The Hunt», escena que es podrà gaudir com
a colofó al concert.
En abril de 1912 es va fundar la Banda Municipal de Música d’Alacant, sota la direcció de Luis Torregrosa García (autor de l’Himne de les Fogueres). L’agrupació realitza la seua primera actuació el 3 d’agost d’aquell any amb els 45 instrumentistes que la formaven. En els seus inicis tenia un caràcter amateur, tot i que amb gran qualitat interpretativa i sonora. Entre els guardons obtinguts cal destacar, entre altres, el “II Premi de Bandes Civils”, aconseguit a Bilbao, en juliol de 1919 i el “I Premi en el Certamen Regional” de València.
Té nombrosos reconeixements per la seua col.laboració amb diverses entitats públiques i privades dins i fora de la província d’Alacant. Col.labora habitualment amb les agrupacions festeres de la capital com són la Federació de Fogueres i Barraques, la Federació Alacantina de Moros i Cristians i les Germandats i Confraries de la Setmana Santa Alacantina.
Actualment, compta amb una planter de 55 professors i és una de les tres agrupacions musicals professionals que existeixen a la Comunitat Valenciana. Està considerada una de les bandes simfòniques més prestigioses d’Espanya.
Des de l’apertura del Centre Cultural Les Cigarreres, a les acaballes de 2010, la Banda disposa d’una nova seu: la Casa de la Música, des d’on ofereix un bon nombre de concerts.
José Vicente Díaz Alcaina, director
