Banda Simfònica Municipal de Castelló
Passacaglia (2022) Miguel Matamoro (1991)
Battement d’ailes (2017) José Luis Escrivà (1984)
Apotheosis of this Earth (1971) Karel Husa
I. Apotheosis
II. Tragedy of Destruction
III. Postscript
Amb la projecció d’una peça de videoart realizat per Bernat Cucarella a partir de l’obra de Karel Husa.
Per segona vegada, la Banda Municipal de Castelló participa en el Festival Ensems.
El concert començarà amb Passacaglia, del gallec Miguel Matamoro (1991), obra per encàrrec de la formació castellonenca. L’autor recupera aquesta antiga forma barroca, revisitada al llarg dels segles per compositors com Franck, Brahms o Berg, i construeix un discurs a cavall entre l’humor i la serietat que entronca perfectament amb les sonoritats de l’orquestra de vent. En paraules del crític Paco Yáñez, Passacaglia ‘aconsegueix donar amb el punt exacte entre els elements unificadors de la seua gran marxa central i les variacions que obrin els seus timbres i cromatismes, demostrant la bona escriptura del compositor gallec’.
La segona obra serà Battement d’ailes, del riolenc J. L. Escrivà (1984), per a banda i electrònica en viu. Sense dubte, és una de les obres més interessants de l’escriptura actual per a banda, no sols del nostre país. La seua escriptura troba un equilibri deliciós entre la música de cambra i el gran tutti i genera capes i plans sonors que donen lloc a una experiència totalment tridimensional, en la millor línia de l’actual escola parisenca de la qual tenim representants tan rellevants com Hèctor Parra. Així, l’obra d’Escrivà, que va centrar la seua tesi doctoral, farà gaudir al públic d’unes sonoritat que, sense perdre allò més experimental, fan que es perceba l’instrument amb tota naturalitat.
El concert culmina amb una de les pedres angulars del repertori per a banda de tots els temps: Apotheosis of this Earth del txec-americà Karel Husa. L’obra és un crit, un clam a la humanitat per a reflexionar sobre com estem alterant el món en què vivim fins al punt de portar-lo a la destrucció. Escrita el 1971 -el mateix any que es fundava Greenpeace i un abans de la primera conferència pel medi ambient de les Nacions Unides-, l’obra és colpidora, duríssima d’estil i de missatge. En paraules del compositor: “la possessió brutal de l’home i el mal ús de la bellesa de la naturalesa, si continua a la velocitat actual, només ens pot portar a la catàstrofe. Espere que siguem capaços de parar la destrucció d’aquesta preciosa Terra: és per això que la tragèdia de la destrucció musicalment descrita en el primer moviment i la desolació que comportaria les seues conseqüències, exposada en el tercer, han d’existir només com a fantasia, mai s’haurien de fer realitat”.
Hi ha constància de l’existència de diverses agrupacions musicals amb caràcter municipal en la ciutat de Castelló des de 1866. La banda coneguda com “L’Antiga” es fon en 1868 amb “La Nova” en una sola cridada “de la Municipalitat” a la qual l’Ajuntament dota de nou instrumental. La seua etapa és curta i en 1871 es dissol i el seu local és ocupat per la companyia de bombers que precisament seran els quals a principis del segle XX reprendran l’activitat musical, encara que de manera inestable, fins que en 1914, la banda dels bombers assumeix als músics de la banda (particular) coneguda com “La Lira” que en alguns moments va tenir també el reconeixement de Banda Municipal.
Aquest és el germen del que serà la nostra Banda, que es remunta, gràcies a la inquietud de la societat castellonenca, al ple del 1 de juliol de 1925 en el qual es fa “el nomenament dels individus que han de formar la Banda Municipal”, on es va acordar la provisió, en propietat, dels càrrecs de: director (mestre Pascual Asensio Hernández, director de la Banda del Regiment), sotsdirector, 2 solistes, 8 músics de primera, 7 de segona, 9 de tercera i 9 de quarta categoria. Van fer el seu primer concert a les 10 de la nit de l’endemà en l’avui Plaça Major i als pocs dies van aconseguir el primer premi en el Certamen de València.
El 27 d’agost de 1925 va dimitir el mestre Asensio i es va fer càrrec el sotsdirector mestre Julio Sabater Roig, fins que el 18 de desembre del mateix any va ser nomenat el mestre Eduardo Felip Suárez amb qui la Banda guanyaria dues vegades més el Certamen de València, passaria la guerra civil, consolidaria la seua implantació a Castelló i donaria concerts en diverses capitals espanyoles. A la seua jubilació, en 1955, va ser nomenat el mestre Juan Garcés Queralt que va canviar, en 1957, els instruments de to brillant pels de to normal, va incloure cicles de concerts extraordinaris amb solistes i amb agrupacions corals, arribant a estrenar la Novena Sinfonia de Beethoven.
En 1983, el mestre Garcés passa a dirigir la Banda Municipal de València i ocupa el seu lloc el mestre Francisco Signes Castelló. La plantilla, que durant els últims anys va anar de 45 músics passa a 50. Multiplica el seu repertori i suma importants participacions de solistes, directors i grups convidats. El mestre Signes, després de la seua jubilació, deixa una petjada inesborrable per haver regalat a la Ciutat nombroses composicions que són part inseparable de la festa.
La participació de la Banda Municipal de Castelló en les festes fundacionals de la ciutat és imprescindible i té a més l’honor de sumar-se a tots i cadascun dels actes que vertebren la cultura de la societat castellonenca. La seua activitat de concerts es desenvolupa fonamentalment en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló i en els templets del Passeig Ribalta i del Grau. Entre els seus guardons destaca la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i la recent distinció d’“Insigne de la Música Valenciana” concedida per la M.I. Academia de la Música Valenciana. El seu actual director és el mestre Marcel Ortega i Martí.
Marcel Ortega, director
Marcel Ortega i Martí (La Secuita, 1990) és el director titular de la Banda Municipal de Castelló des del 2019, plaça que obté per oposició.
És graduat en Direcció d’Orquestra i de Cor a Musikene, Centre Superior de Música del País Basc, i té el màster en Direcció d’Orquestra per la Haute École de Musique de Ginebra. Del seu recorregut acadèmic cal destacar que va formar part de l’Escolania de Montserrat, ha estudiat clarinet al Conservatori de Tarragona i ha estat becat com a Erasmus per estudiar al Conservatori G. B. Martini de Bolonya.
Ha tingut l’oportunitat de formar-se amb mestres com Jaap van Zweden -titular de la Filharmònica de Nova York-, Rafael Pascual-Vilaplana, Arturo Tamayo, Enrique García Asensio o Manel Valdivieso. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Banda Municipal de Barcelona, la Camerata Eduard Toldrà, l’Orchestre Buissonnier de Ginebra, la Jove Orquestra de Ponent de Lleida, o la Cobla Berga Jove. Ha fet cursos de direcció al capdavant de l’Orquestra de Cambra de Ginebra, l’Orquestra Simfònica de Bilbao i l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, i ha col·laborat en una gravació amb l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola. Ha estat convidat pel Conservatori Superior de Música del Liceu i pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Ha estat el director titular de la Banda Municipal de Lancy (Suïssa), de l’Orquestra i la Banda de la Universitat Rovira i Virgili i de la Jove Orquestra InterComarcal.
En l’àmbit de la composició, ha guanyat dues categories dels “Premis Reus de Composició per a Corals Infantils”, l’any 2012; el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya li ha publicat diverses obres.
Marcel Ortega, director
