Banda Simfònica Municipal de València

• David Pont (1982) ‘Xatet. Pasodoble’ (2024) *
• Carlos D. Perales (1979) ‘De las criaturas’ (2024) *+ 14´
• Francisco A. Bort (1963) ‘Cinc impressions per a banda’ (2024) *

I- Divertiment

II- Balada

III- Burlesca

IV- Cançó nostàlgica

V – Marxa final

• Karel Husa (1921-2016)         ‘Music for Prague’ (1968) 25’

I-Introduction and fanfare

II-Aria

III-Interlude

IV-Toccata and chorale

* Estrena absoluta

*+ Estrena absoluta. Encàrrec de l’IVC (2024).

David Pont (1982) ‘Xatet. Pasodoble’ (2024)

El pasdoble amb què inaugura el concert la Banda Municipal de València a la 46a edició del Festival Ensems està dedicat a l’amic del compositor, Estif Mendoza Navarro, conegut com a “Xatet”. Tot i que segueix els cànons estructurals del gènere, destaquen les ampliacions de les seccions denllaç. Això es pot constatar al començament, amb el joc de solistes; abans de la reexposició del trio; i també previ a la coda final, on fins i tot apareix el gens habitual compàs de ¼ en un pasdoble. Un altre element poc usual és el sol de marimba que recorda ‘Algo muy diferente’ de M. Carrascosa, on també s’hi inclou un sol de làmines. Finalment, resolucions harmòniques inusuals i melodies atrevides derivades del procés compositiu basat en la combinació de les notes Fa#, Sol, Sib i Do, completen els elements singulars que vertebren aquesta obra, atorgant-li una identitat pròpia dins del repertori tradicional del pasdoble.

Carlos D. Perales (1979) ‘De las criaturas’ (2024) 14′

La segona obra del concert és un encàrrec del festival Ensems i ens introdueix transversalment en la temàtica d’aquesta 46a edició: mentre que ‘Songs of Wars I Have Seen’ de Heiner Goebbels explora la dicotomia entre allò ordinari i allò extraordinari, ‘De las criaturas’ aborda la dualitat a través de reflexions entre l’ànima i Déu, basant-se en dues estrofes del ‘Càntic Espiritual’ de Sant Joan de la Creu (segle XVI).

A la primera part ‘A dónde te escondiste’, s’estableix un diàleg entre l’esposa i l’espòs, on teologia i platonisme es fusionen en un únic element, suggerint els oximorons de “soledat sonora” o “música callada”. La segona part, ‘Gocémonos amado’, simbolitza el costerut i abrupta pujada a la Muntanya Carmel. El goig ple de l’ascensió es troba al ‘Iuge Convivium,’ el cim, representant l’arribada al “no res”.

L’obra es construeix sobre un plantejament camerístic on la mística i l’austeritat extrema dels versos fonamenten l’aparició de gestos sonors senzills, que evolucionen amb inèrcia estructural, creant contrastos tímbrics, obsessius i pesants, i culminant en estructures flotants allargades o en caiguda. Segons l’autor, aquests elements s’organitzen microformalment en sistemes arborescents i autogeneratius.

Francisco A. Bort (1963) ‘Cinc impressions per a banda’ (2024)

L’obra ‘Cinc impressions per banda’ és una evolució d’una obra anterior de l’autor amb el mateix nom per a quintet de metalls. Cada impressió es diferencia amb la resta clarament per l’estil i el caràcter de composició, de manera similar a com ho feien les suites de Bach al Barroc. Als títols dels moviments es pot trobar alguna pista sobre la forma compositiva.

El primer moviment, ‘Divertiment’, de caràcter animat i desenfadat, es caracteritza per un perpetu mobile constant, interromput només per assenyalar canvis estructurals. ‘Balada’, el segon moviment amb un caràcter més relaxat, evoca les músiques de les big bands dels anys 50 a través de variacions de timbres i diferents solistes. ‘Burlesca’, el tercer moviment, ofereix un contrast de tempo i joc rítmic binari i ternari, reminiscent dels scherzos de les simfonies clàssiques. ‘Cançó nostàlgica,’ el quart, recupera la calma i els solistes del segon moviment, a més de citar també el perpetu mobile del primer moviment. Finalment, la ‘Marxa final’ consolida l’obra recuperant el dinamisme dels moviments imparells, a més de tancar el cicle de l’obra.

Karel Husa (1921-2016) ‘Music for Prague’ (1968) 25’

El concert de la Banda Municipal de València en la present 46a edició del festival Ensems, culmina amb ‘Music for Prague’ (1968), una obra emblemàtica de Karel Husa. Aquesta obra, estrenada el 1969 i creada durant la invasió soviètica de Txecoslovàquia, ha esdevingut un referent del repertori per a bandes, amb milers d’interpretacions des de la seva estrena. Constitueix una expressió del dol i l’esperança, rendint homenatge a la ciutat natal de l’autor.

Està basada en tres idees musicals inicials:

• Cançó de guerra husita: una melodia del segle XV que apareix fragmentada simulant la lluita nacional de la ciutat fraccionada al llarg dels segles.
• Les campanes de Praga: evoquen tant l’angoixa com la victòria de la ciutat, coneguda també com “la ciutat de les 100 torres”.
• El motiu de tres acords: introduït pel flautí a l’inici, augmenta en intensitat, simbolitza l’esperit persistent de la ciutat.

Aquests elements es combinen amb altres recursos simbòlics com ara les fanfàrries que expressen l’angoixa de la ciutat, així com passatges virtuosos, evocant la dualitat entre la plenitud i la pèrdua sobtada. A més, també s’hi inclou un cant d’ocell inicial que simbolitza la naturalesa efímera de la ciutat abans de la guerra.

L’obra és una profunda reflexió sobre la resiliència i el poder de la música en temps de guerra i crisi, cosa que fa que el concert de la Banda Municipal de València en aquesta edició del festival Ensems culmine estretament lligat a l’eix temàtic del Festival.

Pere Vicalet

El 1901 el regidor de l’Ajuntament de València, periodista i crític d’art Vicente Ávalos Ruiz va proposar a la màxima autoritat musical de l’època, Salvador Giner, la creació de la Banda Municipal sota la direcció de Santiago Lope, que va dirigir el primer concert el dia 8 de desembre del 1903.

Al capdavant del mestre Lope l’agrupació valenciana aconsegueix innombrables èxits, entre ells, tres primers premis al Certamen Internacional de Bilbao de 1905.

Han estat directors titulars de la Banda Municipal els mestres: Lope, Vega, Ayllón, Seguí, Palanca, Ferriz, Garcés, Ribelles, Sánchez Torrella, Bonet Piqueres, Rafael Sanz-Espert, Miquel Rodrigo i Tamarit i actualment Cristóbal Soler Almudever.

La Banda Municipal celebra anualment nombroses actuacions, entre les quals destaquen els concerts celebrats per cicles al Palau de la Música, els celebrats al mes de juny als jardins del Palau, així com als barris perifèrics, pobles de la Comunitat Valenciana i diverses ciutats europees i als actes protocol·laris de l’Excm. Ajuntament de València.

El 2002 l’Excm. Ajuntament de València va acordar concedir-li la Medalla d’Or de la Ciutat amb motiu del centenari de la fundació. El 2003, a proposta de la Ministra d’Educació, Cultura i Esports, i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, es va concedir a la Banda Municipal de València, la Corbata de l’Ordre Civil d’Alfons X El Sabio. El 2005 va realitzar una gira al Japó, amb enorme èxit, participant el 2005 Japan Band Clinic, contribuint a augmentar el seu prestigi internacional. Està en possessió de la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, la condecoració més alta concedida per l’Estat Espanyol i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural

Cristóbal Soler, considerat un dels directors més importants de la seva generació, ha desenvolupat una trajectòria en constant ascens, formada per un ampli repertori, simfònic i líric. La crítica ha estat unànime en destacar-ne el carisma i la profunditat interpretativa, a més d’una precisa i consolidada tècnica de direcció. Tot plegat, fruit d’una formació sòlida i rigorosa a Viena, estudiant el gran repertori centreeuropeu dels segles XIX i XX, de la mà de grans directors com Nikolaus Harnoncourt, Wolfgang Sawallisch, George Prêtre, Vladimir Fedoseiev o Mariss Jansons.

Durant les seues sis temporades com a director titular del Teatre de la Sarsuela de Madrid, ha dirigit noves produccions com El Gato Montés (Premi Líric Teatre Campoamor a la producció lírica espanyola, 2013); ‘Els Diamants de la Corona’ (nominació als International Opera Awards 2015); l’estrena en època moderna de ‘Galanteos a Venècia’ (nominació als Premis Max, 2016), a més d’un extens catàleg de sarsueles: ‘El barberillo de Lavapiés’, ‘Pa y toros’, ‘Ànima de Déu’, ‘El trust dels tenoris’, ‘Els clavells’, ‘La reina mora’, ‘Donya Francisquita’, ‘Luisa Fernanda’, ‘La Generala’, ‘La Revoltosa’, ‘La Revetlla de la Coloma’, ‘Aigua, sucrers i aiguardent’, ‘L’any passat per aigua’, ‘Els descamisats’, ‘Marina’, ‘El Dòmino blau’, ‘La Dogaresa’, ‘La Gran Via’, ‘Els Flamencs’, ‘La bona ventura’ o ‘Katiuska ‘.

Al camp operístic ha dirigit ‘Don Giovanni’, ‘Le Nozze di Figaro’, ‘Cosí fan tutte’, ‘La Traviata’, ‘Rigoletto’, ‘L’elisir d’amore’, ‘Don Pascuale’, ‘La Sonambula ‘, ‘Carmen’, ‘Aida’, ‘Le Roi d’Ýs’, ‘Mireille’, ‘La Gran Duchesse de Gerolstein’, ‘Werther’… En tots dos gèneres, ha col·laborat amb directors d’escena com Graham Vick, Pier Luigi Pizzi, José Carlos Plaza, Emilio Sagi o Paco Mir, i en teatres com Maestranza de Sevilla, Teatre Campoamor d’Oviedo, Teatre d’Òpera de Sâo Carlos de Lisboa, Festival de la Corunya o Les Arts de València.

Ha prestat especial interès a la recuperació del patrimoni líric inèdit, al capdavant d’estrenes mundials en època moderna d’òperes com ‘Le Revenant’ i ‘Le Diable à Seville’, de J. M. Gomis, ‘Il Burbero di Buon Cuore’ de V. Martin i Soler, ‘Els amors de la Inés’ de Falla, o ‘L’Indovina’ de S. Giner.

Igualment, els projectes pedagògics formen part dels seus objectius (estrena a Espanya de ‘Pinocho’, òpera de P. Valtinoni), preocupat per la creació de nous públics i el suport constant a les noves generacions de músics.