Banda Simfònica Municipal de València
Marc García Vitoria (1985)
Notes a peu de pàgina *
- Manual d’instruccions
- Coral
- Passacarrer
- Mènades
- Els perills de fumar al llit
- Bibliografia bàsica
- In vino veritas
- In aqua sanitas
- La magnitud de la tragèdia
Ernesto Aurignac (1982)
Open brass * (Para quinteto de metales y banda)
Amando Blanquer (1935-2005)
Iridiscencias sinfónicas
- Hoqueto
- Intermedio
- Ricercar
Marxa del centenari (Marcha mora)
(*) Primera vez por la BSMV
Entrada gratuïta mitjançant el web i de forma presencial a les taquilles del Palau des del 19 de setembre a partir de les 10.00 del matí. Localitats limitades (2 per usuari).
O el mateix dia a l’Auditori de Les Arts.
Com si d’un recull de contes es tractara, « Notes a peu de pàgina » està formada per una desena de peces curtíssimes, a priori independents entre elles, que d’alguna manera acabaran entrellaçant-se i deixant-nos amb reptes per a la memòria. L’obra proposa una manera inusual d’utilitzar els registres de significat i expressió: entre la música abstracta i els jocs semiòtics, entre la música desenvolupada i les micro-obres, entre el terror irònic i la comèdia dramàtica. En definitiva, es tracta d’una espècie d’homenatge als escriptors i escriptores que han cultivat el gènere del conte, especialment a l’Amèrica del Sud, a través d’una música que explora els límits sonors de la banda com instrument per excel·lència de l’imaginari col·lectiu musical valencià.
‘Open Bras’ és una obra del compositor Ernesto Aurignac, escrita per a quintet de metalls solistes i banda de música. En aquesta obra, Aurignac utilitza el so del jazz, l’expressionisme i l’impressionisme, adaptant-los al quintet de metalls i conjugant-lo amb la instrumentació de banda de música. Aurignac amaneix aquest so modern amb tota mena d’amalgames i textures sonores que evoquen moments de profunditat emocional, virtuosisme i lirisme, connectats amb el seu ampli, personal i apassionant món sonor.
Ja a la segona part del concert rendirem homenatge a Amando Blanquer, un autor imprescindible per entendre part de la música originada a València durant el segle XX. Moltes de les seves obres ja pertanyen al nostre ric patrimoni artístic i cultural. En aquesta ocasió ‘Iridiscències simfòniques’ i la ‘Marxa del Centenari’ posaran de manifest la seva energia, brillantor i solemnitat.
Amb 36 anys de trajectòria al món de la música, Spanish Brass és un dels grups de cambra més dinàmics i consolidats del panorama musical internacional. El 1996 va obtenir el Primer Premi del 6è Concurs Internacional per a Quintets de Metalls “Ville de Narbonne” (França), considerat el més prestigiós per a aquesta formació. El 2017 va rebre el I Premi Bankia al Talent Musical a la Comunitat Valenciana i, el 2019, el Premi Espai Ter de Música de Torroella de Montgrí pel projecte ‘Mira si hem corregut terres…’ Té cinc premis Carles Santos atorgats per l’Institut Valencià de Cultura, pels seus CD ‘XXX’ i ‘Mira si hem corregut terres…’ (2 (2020), Spanish Brass (a) LIVE (2021) i Resurrecció (2022).
L’any 2020 va rebre el Premi Nacional de Música en la modalitat d’Interpretació que atorga el Ministeri de Cultura d’Espanya. A més d’haver participat en alguns dels festivals més importants de música i de fer gires per tot el món, ha tocat a la gala dels Premis Príncep d’Astúries el 1995, han gravat la música de l’obra teatral La Fundació de Buero Vallejo per al Centre Dramàtic Nacional i la banda sonora de la pel·lícula Descongélate, de Félix Sabroso, para la productora El Deseo.
Ha publicat trenta-tres treballs discogràfics. Paral·lelament a l’activitat de concerts, Spanish Brass organitza dos festivals dedicats als instruments de metall de caràcter internacional: el Festival Spanish Brass Alzira (www.sbalz.com) i el Festival Brassurround (www.brassurround.com) on es reuneixen cada any destacats solistes internacionals, grups i professors de metall de metall.
Spanish Brass toca amb trompetes i trombó Shires, trompa Paxman i tuba Melton, amb sordines i filtres Romera Brass i amb l’aplicació BlackBinder. A més, utilitza i és propietari de la marca d’estoigs d’instruments Bags.
El 1901 el regidor de l’Ajuntament de València, periodista i crític d’art Vicente Ávalos Ruiz va proposar a la màxima autoritat musical de l’època, Salvador Giner, la creació de la Banda Municipal sota la direcció de Santiago Lope, que va dirigir el primer concert el dia 8 de desembre de 1903.
Al capdavant del mestre Lope l’agrupació valenciana aconsegueix innombrables èxits, entre ells, tres primers premis al Certamen Internacional de Bilbao de 1905.
Han estat directors titulars de la Banda Municipal els mestres: Lope, Vega, Ayllón, Seguí, Palanca, Ferriz, Garcés, Ribelles, Sánchez Torrella, Bonet Piqueres, Rafael Sanz-Espert, Miquel Rodrigo i Tamarit i actualment Cristóbal Soler Almudever.
La Banda Municipal celebra anualment nombroses actuacions, entre les quals destaquen els concerts celebrats per cicles al Palau de la Música, els celebrats al mes de juny als jardins del Palau, així com als barris perifèrics, pobles de la Comunitat Valenciana i diverses ciutats europees i als actes protocol·laris de l’Excm. Ajuntament de València.
El 2002 l’Excm. Ajuntament de València va acordar concedir-li la Medalla d’Or de la Ciutat amb motiu del centenari de la seua fundació. El 2003, a proposta de la Ministra d’Educació, Cultura i Esports, i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, es va concedir a la Banda Municipal de València, la Corbata de l’Ordre Civil d’Alfons X El Sabio. El 2005 va realitzar una gira al Japó, amb enorme èxit, participant el 2005 Japan Band Clinic, contribuint a augmentar el seu prestigi internacional. Està en possessió de la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, la condecoració més alta concedida per l’Estat Espanyol i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.
Cristóbal Soler, considerat un dels directors més importants de la seua generació, va desenvolupar una trajectòria en constant ascens, formada per un ampli repertori, simfònic i líric. La crítica ha estat unànime en destacar-ne el carisma i la profunditat interpretativa, a més d’una precisa i consolidada tècnica de direcció. Tot plegat, fruit d’una formació sòlida i rigorosa a Viena, estudiant el gran repertori centreeuropeu dels segles XIX i XX, de la mà de grans directors com Nikolaus Harnoncourt, Wolfgang Sawallisch, George Prêtre, Vladimir Fedoseiev o Mariss Jansons.
Durant les seues sis temporades com a director titular del Teatre de la Sarsuela de Madrid, ha dirigit noves produccions com El Gato Montés (Premi Líric Teatre Campoamor a la producció lírica espanyola, 2013); ‘Els Diamants de la Corona’ (nominació als International Opera Awards 2015); l’estrena en època moderna de Galanteos en Venècia (nominació en els Premis Max, 2016), a més d’un extens catàleg de sarsueles: El barberillo de Lavapiés, Pa i toros, Ànima de Déu, El clau dels tenoris, Dos Francisquita’, ‘Luisa Fernanda’, ‘La Generala’, ‘La Revoltosa’, ‘La Revetlla de la Coloma’, ‘Aigua, sucrers i aiguardent’, ‘L’any passat per aigua’, ‘Els descamisats’, ‘Marina’, ‘El Dòmino blau’, ‘La Dogar ‘La bona ventura’ o ‘Katiuska’.
Al camp operístic ha dirigit ‘Don Giovanni’, ‘Le Nozze di Figaro’, ‘Cosí fan tutte’, ‘La Traviata’, ‘Rigoletto’, ‘L’elisir d’amore’, ‘Don Pascuale’, ‘La Sonambula’, ‘Carmen’, ‘ ‘Mireille’, ‘La Gran Duchesse de Gerolstein’, ‘Werther’… En tots dos gèneres, ha col·laborat amb directors d’escena com Graham Vick, Pier Luigi Pizzi, José Carlos Plaza, Emili Sagi o Paco Mir, i en teatres com Maestranza de Sevilla, Teatre Campoamor d’Oviedo, Teatre de Festival Arts de València.
Ha prestat especial interès a la recuperació del patrimoni líric inèdit, al capdavant d’estrenes mundials en època moderna d’òperes com ‘Le Revenant’ i ‘Le Diable à Seville’, J. M. Gomis, ‘Il Burbero di Buon Cuore’ de V. Martin i Soler, ‘Els amors de la Inés’ de Falla.
Igualment, els projectes pedagògics formen part dels seus objectius (estrena a Espanya de ‘Pinocho’, òpera de P. Valtinoni), preocupat per la creació de nous públics i el suport constant a les noves generacions de músics.
Banda Sinfónica Municipal de Valencia
Spanish Brass
Carlos Benetó Grau, trompeta
Juanjo Serna Salvador, trompeta
Manolo Pérez Ortega, trompa
Inda Bonet Manrique, trombó
Sergio Finca Quirós, tuba
Alejandro Blay, Vicent Murgui i Amparo Mora , dolçainers
Cristóbal Soler, director artístic musical
