David Moliner

• Johann Sebastian Bach (1685-1750) ‘Suite n.2 para cello solo en re mayor’, BWV 1008 (1717-1723)** 10’
• Tomás Ocaña (1999) ‘Zarabanda’ (2024)*** 6’
• Ben Zucker (1993) ‘f(ne)ar-sited’ (2024)** 8’
• Seong Ae Kim (1976 ‘Vereiste Morgendämmerung’ (2024)*  7’
• Johann S. Bach (1685-1750) ‘Suite n.3 para cello solo en do mayor’, BWV 1009 (1717-1723)*** 11’
• Alexander Liebermann (1989)  ‘Jalak Suren’ (2024) 6’
• José Manuel Guerrero (1987) ‘Hidden’ (2024)** 6’
• David Moliner (1991) ‘Solo V. Sentir Rapaz!’ (2023) 7’

* Estrena absoluta

** Estrena a Espanya

*** Transcripció: David Moliner (1991)

Johann Sebastian Bach no només va ser un sòlid creador, sinó també un pont temporal entre la música del passat i el futur. A través de les seues lleis gramaticals i dialèctiques va aconseguir que la seua música tingués influència fins i tot 300 anys després de la seva mort. Aquest és el cas del programa per a marimba només que ofereix el compositor i percussionista David Moliner. Un programa compost a partir de la influència de les ‘Suites 2 i 3’ (BWV 1008-1009), transcrites per a marimba pel mateix Moliner. Aquestes obres són un arquetip genealògic per a la resta del programa, escrit per compositors actuals a partir de recursos texturals, corporals, expressius i sensorials, abastant així des de xiulets i murmuris fins a objectes com agulles de cosir o pilotes de ping-pong. Tot això a partir de motius gestuals – tant implícits, com explícits – del compositor alemany. Una sintaxi compositiva per abastar noves estètiques a partir del so corporal del llenguatge musical.

Qualificat com un dels músics europeus més complets de la seva generació, va nàixer el 1991 a Conca. Va estudiar amb Pascal Dusapin a l’Haute École de Musique de Ginebra i amb Jörg Widmann a la Universität der Künste i l’Acadèmia Barenboim Said de Berlín. Al principi de la seua carrera, Moliner va començar a desenvolupar una estètica compositiva que li ha permès ser pioner en nous gèneres i inventar noves formes. Ha anat implementant aquesta estètica, que ell anomena “dinamisme”, en una sèrie d’obres titulades ‘Èglogues’, ‘Masquerades’, ‘Místiques’, ‘Estructures’, ‘Entes’ o ‘Esotèriques’. El “dinamisme” sorgeix de l’experiència de Moliner com a percussionista que, igual que els cantants, fa servir el cos per fer música. En aquest context es va produir la transició de la interpretació a la composició. Les idees compositives formals de Moliner tenen les seves arrels en gestos i moviments que va aprendre com a percussionista. La música orquestral i de cambra ocupa un lloc destacat a l’obra de Moliner fins ara, publicada per Universal Edition. Les seues composicions instrumentals tenen un fort element teatral, expressant una dramatúrgia que emfatitza l’aspecte físic de la música. Les obres de Moliner han estat interpretades per la Lucerne Festival Contemporary Orchestra, West Divan Orchestra, Orquestra de València o la JONDE, així com per formacions com SWR Vokalensemble, Klangforum Wien, Ensemble Intercontemporain, Ensemble Recherche o Plural Ensemble. Moliner també té una estreta relació amb solistes com el clarinetista/compositor Jörg Widmann, per a qui ha escrit un concert; i ell, al seu torn, ha interpretat la música de Widmann com a percussionista. Com a solista, Moliner ha interpretat les seues pròpies composicions de percussió a sales com la Philharmonie de Berlín, l’Elbphilharmonie d’Hamburg, el KKL Luzern, la Philharmonie de París o el Guggenheim de Bilbao. Entre les distincions que ha obtingut Moliner està el primer premi a el Concurs de Vibraphone de la Societat Italiana d’Arts de Percussió, el Premi de Composició de la Universitat der Künste Berlin i el premi Roche Young Commissions atorgat pel Lucerne Festival.

David Moliner: composició i marimba.