Grup Mixtour

Data:
Dimarts 20 de setembre 2022
Lloc:
Palau de les Arts. Teatre Martín i Soler
Hora:
20.00h
Duració:
86'
Preu:
Entrada lliure amb invitació fins completar aforament
Procedència:
Comunitat Valenciana
Programa

Dufay Arrangements (2003/04) Isabel Mundry (1963)
I/1 Pour ce que veoir je ne puis. 3’33
I/2 Se la face ay pale. 3’35
I/3 Helas mon dueil, a se cop sui mort. 5’15

Star-isles (Obra encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura, 2022) Carlos Fontcuberta (1977) 12´

Drawing for 8 players (2004) Toshio Hosokawa (1955) 15’

In extremis (1998) Georges Aperghis (1945) 15’

Dufay Arrangements (2003/04) Isabel Mundry (1963)
II/4 Mon bien m’amour. 4’54
II/5 Ce jour de l’an voudray joye mener. 3’10
II/6 Or pleust a dieu qu’a son plaisir 5’20
III/7 Entre les plus plaine danoy 5’15

Una visió introspectiva i personal sobre el cicle de la vida i l’existència humana, fruit d’aquests anys de pandèmia mundial. Anys intensos que han convidat a una reflexió sobre la vida, la societat i el món. Vivim en continu moviment, però quan tot per a, perviuen els pilars de la nostra existència: rutines i amor. L’ordre i l’aparença canvien, però perdura l’essència. Què és el cicle de la vida sinó una mera repetició d’esdeveniments que asseguren la continuació de la nostra espècie?

Cicles es basa en els arranjaments de Dufay per Mundry com a fil conductor del projecte. Unes cançons d’amor de Dufay que presenten, uneixen i acomiaden les composicions de Fontcuberta, Arpeghis i Hosokawa. L’amor, una constant intermitent de la nostra existència, que és més necessari que mai per a superar el present.
La compositora Isabel Mundry pren els motets de Dufay i els posa en un context sonor en el qual la seua antiguitat es refracta a través d’una sensibilitat actualitzada. Aconsegueix això en gran part a través de la instrumentació i mitjançant la creació d’un entorn auditiu misteriós en el qual les peces de Dufay es reprodueixen i adquireixen una ressonància emocional nova i il·luminadora. Per això, Dufay arrangements no es poden considerar simplement com a arranjaments de la música original del compositor franc flamenc del segle XV Guillaume Dufay.

Star-isles, de Carlos Fontcuberta, és com una estrela líquida presonera del llac, o una estrela que seria una illa del cel; així descriu Gaston Bachelard el concepte d’illa-estrela (star-isle) que apareix en el poema Al Aaraaf de E. A. Poe. Aquesta poètica del reflex, en la qual la imatge de les estreles reflectides en l’aigua resulta més real que el real, inspira la composició de Star-Isles. En ella, fragments de la Première rhapsodie de C. Debussy (apassionat lector de Poe) apareixen com a illes i com a imatges invertides en les quals l’alt s’intercanvia pel baix i viceversa. D’aquí ve que les melodies de clarinet soprano de la peça de Debussy apareguen ací, en el clarinet sota solista, amb el seu dibuix invertit i ocupen ara la part més greu del conjunt, mentre els acompanyaments centellegen per damunt d’elles. A més, com si el reflex tinguera lloc en un mitjà aquós, les duracions es deformen ací i allà, i els intervals s’engrandeixen i donen lloc a harmonies insòlites i microtonals. En les transicions entre illa i illa s’escolten els mateixos passatges de la peça de Debussy extremadament comprimits, quasi com a xicotets punts de so. Podria dir-se que són com a estreles llunyanes i causants dels reflexos, encara que en realitat hi ha ací, com en el poema de Poe, una intenció de fondre reflex i realitat com a coses indiferenciables.

In extremis, de Georges Aperghis, estrenada en 1999 per l’Ensemble Ars Nova i el director Philippe Nahon, segueix la singularitat pròpia d’aquest compositor que resideix en la utilització d’una lògica no lineal, és a dir, en l’aplicació d’un model compositiu en el qual l’organització dels elements no segueix línies de subordinació jeràrquica, sinó que qualsevol element pot afectar o incidir en qualsevol altre, tant en la concepció com en l’evolució i transformació d’altres elements de l’estructura sense importar la seua posició recíproca.

Toshio Hosowaka, comenta sobre la seua peça Drawing: “vaig somiar que encara estava en el ventre de la meua mare. Al principi estava en completa pau- la unió amb el cos matern. Llavors, els batecs del seu cor van començar a ressonar amb duresa i vaig sentir la pressió d’un procés que s’iniciava: el naixement. Nàixer: Una cosa difícil, que et pot portar tant a la vida com a la mort! En aquest somni molt real, vaig sentir una multitud de sentiments primitius: angoixa, pressió, por, desig i finalment alegria de nàixer. Volia expressar-los musicalment, dibuixant les grans línies”. Peça estrenada per l’Ensemble Recherche en 2004.

Trajectòria

“«Música contemporània» amb una programació oberta i eclèctica. Jo afegiria un adjectiu més: sorprenent.” – Josep Lluís Galiana, Llevant, 13 Juliol 2011

Col·lectiu fundat en 2011 per cinc músics de destacada trajectòria en l’àmbit de la creació musical sota una premissa principal: que l’excel·lència artística i el contacte directe amb el públic en el seu sentit més ampli no tenen perquè ser dues actituds contraposades.
Apassionats per la música del nostre temps, volem establir un diàleg amb el públic a l’hora d’abordar l’anomenada “música contemporània”, treballant un tipus de programació oberta i eclèctica.
Proposem una manera d’experimentar el concert clàssic mitjançant dues línies d’acció. Primer, desenvolupant una acurada posada en escena amb l’objectiu de trencar la barrera existent entre la creació contemporània i el públic. I segon, revitalitzant la dinàmica del concert amb una programació oberta a la combinació de diferents estètiques musicals.
Proposem un enfocament alternatiu del concert clàssic. Creiem que la música clàssica ha de ser per a tots els públics i més en concret, la música contemporània. No fem música per a un públic especialitzat, sinó que volem que siga atractiu per a tots. Presentem els nostres concerts de tal forma que el públic descobrisca una nova cara de la música contemporània i la gaudisca.
Certament la música contemporània té un lloc privilegiat en la nostra programació. És la música d’ara, però ha de ser per a tots, i volem encarregar-nos que siga atractiva per a tots. convertir-se en un espectacle més, atractiu i interessant per a l’audiència.
Enfocament alternatiu
Projectes multidisciplinaris
Público més ampli
Fer atractiva la música contemporània
Espectacles esceno-musicals
Hem realitzat fins a la data els projectes multidisciplinaris Liszt Tour Aniversari, Toys & Tierkreis, Danse!, La voz de la Ballena, Cámara Sinfónica e “In Vain”” que han sigut calorosament acollits en festivals i estructures com a Teatres del Canal de Madrid, Festival ENSEMS, Universitat Politècnica de València o Museu de la Beneficència amb gran èxit de públic i crítica. Hem interpretat peces d’Adrián Borredà, Francisco Coll, Heera Kim, Carlo Ciceri, John Adams, George Crumb.
Grup Mixtour està format per músics que pertanyen a les principals orquestres espanyoles com l’Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra de València, Orquestra de la Comunitat Valenciana i Orquestra de la Comunitat de Madrid entre altres. El grup està dirigit per Pablo Rus Broseta.

Fitxa artística

Pablo Rus Broseta, director musical

Eduardo Raimundo Beltrán, clarinet solista

Gemma Goday, flauta

Daniel Fuster, oboe

Sergi Rodrigo, clarinet

Santiago Pla, trompa

Jose Vicente Climent, tuba

Paula Vicente, arpa

Juan José Llopico, percussió

Víctor Trescolí, piano

Mario Pérez, violí

David Fons, viola

Josep Trescolí, violoncel

Laura Asensio, contrabaix

Més informació
Estrena absoluta
Talent local
Les Arts
Encàrrec IVC