Grup Instrumental i Harmonia del Parnàs
Heiner Goebbels (1952) ‘Songs of Wars I have seen’ (2007) 50’
‘Songs of wars I have seen’ és una peça inspirada en fragments de la novel·la ‘Wars I have seen’ de Gertrude Stein. Durant la Segona Guerra Mundial, notes musicals de tots els temps vivien entre els pensaments del dia a dia de les dones franceses, mentre els seus homes lluitaven al front. Aquí, el món antic i el contemporani es barregen en un de sol i la cadència barroca comparteix espai amb conceptes d’avantguarda que van des del jazz a l’atonalitat, passant pel minimalisme, mentre afloren, recitats, els pensaments emotius, irònics, tendres, angoixants, intel·ligents… d’aquestes dones de la rereguarda.
La directora d’orquestra britànica Chloe Rooke (nascuda el 1996) va ser directora assistent de la Netherlands Radio Philharmonic dels Països Baixos el 2022/23, a la qual també va dirigir en concerts i enregistraments. El setembre del 2024, assumirà el nou lloc d’artista emergent en residència amb Residentie Orkest, on dirigirà quatre projectes per temporada.
Chloe va saltar a la fama internacional després de guanyar el Contemporary Award al primer International Conducting Competition a Rotterdam el maig del 2022 i el Premi del Públic al Concurs de Direcció Donatella Flick-LSO el 2021. Posteriorment va ser convidada a dirigir la LSO en concerts familiars al Barbican i va deixar la seva empremta a Kings Place amb la London Sinfonietta i en un concert de Cap d’Any amb la BBC Concert Orchestra. A la tardor de 2023, va tornar a dirigir Netherlands Radio Philharmonic al Concertgebouw, la Residentie Orkest a Amare i la London Sinfonietta. També debuta amb l’Orquestra Nacional de Lille i els London Mozart Players.
Chloe se sent igualment còmoda a l’escenari de l’òpera: va dirigir la Residentie Orkest i cantants de l’Acadèmia Nacional d’Òpera dels Països Baixos en una aclamada producció de ‘La finta giardiniera’ de Mozart a Amare l’estiu del 2023. La propera temporada dirigirà i assistirà a l’Òpera North a ‘Così fan tutte’ de Mozart, i assistirà a Garsington en una producció d”El somni d’una nit d’estiu’ de Britten. Anteriorment, ha assistit al Festival de Glyndebourne a ‘Don Pasquale’ de Donizetti, a Nancy a ‘La flauta màgica’ i a ‘El somni d’una nit d’estiu’ a l’Òpera de Rouen.
El seu lloc com a directora assistent a Netherlands Radio Philharmonic (recolzant la seva directora principal Karina Canellakis, a més de John Adams i Edo de Waart, entre d’altres) va seguir a dos anys d’estudis de postgrau al Màster Nacional Holandès en Direcció Orquestral, on va ser assessorada per Jac Van Steen, Kenneth Montgomery, Ed Spanjaard i Antony Hermus. Abans d’això, va estudiar amb Sian Edwards a la Royal Academy de Londres, on va rebre el premi de direcció Ernst Read i el premi Fred Southall Memorial i un màster en Direcció Orquestral (amb distinció).
Apassionada pel paper de la música en la transformació social, Chloe és directora artística i directora principal de Street Orchestra Live (la primera orquestra de carrer del Regne Unit), associació que es remunta al 2019. SOL té el lema “Música per a tots, a qualsevol lloc” i fa gires cada any per parts d’Anglaterra amb accés limitat a les arts. Cada actuació transmet l’esperit central del conjunt: compartir l’alegria de la música en allò quotidià i convidar els transeünts modestos a unir-se a la festa per un moment.
(Neustadt/Weinstrasse, 1952) Compositor i director considerat un dels exponents més importants de la música contemporània i de l’escena teatral. Les seues composicions per a grups i grans orquestres publicades per Ricordi Munic formen part habitual del repertori a tot el món, com també diverses de les seves obres musicals per al teatre i concerts d’escenari, la majoria produïdes pel Théâtre Vidy-Lausanne i l’Ensemble Modern.
Goebbels treballa com a professor a l’Institute for Applied Theatre Studies de la Justus Liebig University a Giessen (Alemanya) i és president de la Theatre Academy Hessen. Les produccions teatrals ‘Max Black’, ‘Hashirigaki’. ‘Eraritjaritjaka’, ‘Stifters Dinge’ (que es va presentar al teatre Lliure 2010) i ‘I went to the house but did not enter’ formen part del repertori del Théâtre Vidyy i ‘Schwarz auf Weiss’, ‘Eislermaterial’, ‘ mit entfernten Verwandten’ són habitualment interpretades per l’Ensemble Modern. El 2010 va estrenar ‘Industry and Idleness’ i durant 2012 va estrenar ‘When the Mountain changed its clothing’ i ‘John Cage: Europeras 1&2’. La London Sinfonietta i l’Orchestra in the Age of Enlightenment han interpretat ‘Songs of Wars I Have Seen’, i amb l’Ensemble Klang (N) una versió de ‘Walden’.
El Grup Instrumental de València és una formació orquestral dedicada a la interpretació de la música dels segles XX i XXI. La seua dedicació continuada i la seua exigència interpretativa, feta realitat gràcies a l’ímpetu i l’interès de diversos solistes per interpretar música actual, l’han convertit en protagonista fonamental i element indispensable per conèixer i participar de la nova música espanyola.
Amb la concessió el 2005 del Premi Nacional de Música a l’especialitat d’Interpretació, van augmentar el seu prestigi i compromís amb la música actual del nostre país. Format el 1991, el grup té la residència habitual a la ciutat de València on realitza la temporada de concerts, a més d’intervenir activament en les programacions de música contemporània de tot l’estat espanyol.
Compost per una plantilla principal de 19 músics, el seu repertori abasta des de la música de cambra fins a la formació orquestral. En la seua trajectòria ha abordat obres clàssiques del repertori contemporani: Stockhausen, Webern, Donatoni, Boulez, Xenakis, Ligeti, Schönberg, Stravinski, així com els espanyols de Pablo, Halffter, Marco, Sánchez-Verdú, Sotelo, Posadas, Guerrero, entre d’altres.
L’impuls permanent que manté el Grup és el compromís amb la cultura del nostre temps i lloc, és per això que el seu repertori abasta des dels principis canònics de la modernitat, passant per la recuperació de la memòria musical dels nostres compositors, fins a la més absoluta actualitat, amb l’estrena i encàrrec de noves obres a cada temporada.
El Grup Instrumental defensa el compromís cultural de la interpretació de músiques més enllà de la partitura, involucrant-se en actes educatius, de divulgació i la implicació amb altres arts, siguen escèniques com la dansa, el teatre o altres poètiques musicals diferents de l’acadèmica, però integrades en allò contemporani com la performance o la vídeo-creació.
El Grup Instrumental ha estat convidat a actuar a diversos festivals nacionals i internacionals a Mèxic, Argentina Cuba, Veneçuela, França, Itàlia, Romania, Alemanya, Àustria, entre d’altres.
Fundat el 2003, Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històricament documentats, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, escollit a partir de la investigació musicològica de fonts musicals i documentals d’arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, i les interpretacions són el resultat d’un estudiat exercici d’equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.
Membre fundador de l’Associació GEMA (Grups Espanyols de Música Antiga), Harmonia del Parnàs ha estat convidada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com, entre d’altres, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga d’Aranjuez, Clàssics en Estiu de la Comunitat de Madrid, el Museu d’Art Hispanoamericà Isaac Fernández Blanco de Buenos Aires, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Ajuntament de Barcelona, el Centre Nacional de Difusió Musical (INAEM), el Museu d’Història de Barcelona, el Festival Medieval d’Elx, el Teatre Miejski de Gdynia de Polònia, l’Auditori Nacional de Madrid, el Palau de la Música de València, l’Auditori de León i un llarg etcètera. TVE ha enregistrat concerts d’Harmonia del Parnàs per al programa Los Conciertos de La2. Harmonia ha realitzat gires per Europa i Amèrica, actuant a prestigiosos festivals i sales de concerts de Nova York, Chicago, l’Havana, Miami, Buenos Aires, Montevideo, França, Polònia, entre altres països.
Entre els enregistraments d’Harmonia del Parnàs destaquen les seues recuperacions de música valenciana en treballs com ‘Arda el Ayre’ (La mà de Guido, 2005), ‘Requiem’ (La mà de Guido, 2006), el monogràfic de José Pradas Gallén ‘La tierra llora afligida’ editat a la col·lecció discogràfica Patrimoni Musical Valencià de la Generalitat Valenciana (2008) i nominat als Premis de la Música 2008 a la secció de Millor Intèrpret de Música Clàssica, ‘Salve Regina’ (Tempus, 2010), ‘Bárbaro ‘ (Tempus, 2012), ‘La Dorinda’ (Tempus, 2016), i ‘Harmonia 15’ (Tempus, 2019).
A l’estiu de 2020 el grup va comptar amb la col·laboració del Cor de la Generalitat Valenciana per al seu projecte interdisciplinari ‘Quien amores tiene’ en commemoració amb el V Centenari de la volta al món Magallanes-Elcano, estrenat al Festival de Teatre Clàssic d’Almagro.
Grup Instrumental de València:
María Teresa Sala Milvaques, oboe
José Cerveró Martínez, clarinete/clarinete bajo
Cristina Delgado Silla, fagot
Alfredo Cabo Carbonell, trompa
Francisco Javier Barberá Cebolla, trompeta
Vicente E. Boix Sanz, trombón
Lluis M. Marzal Raga, percusión I
Eva Català Sánchez, percusión II
Valentina Casades Lapiedra, arpa
Luis Giner Pérez, sintetizador
Mª Carmen Antequera, violín I
Raquel Campos, violín II
María José Igual Pérez, viola
María Teresa García Atienza, violoncello
Ángela del Castillo Doménech, contrabajo
Harmonia del Parnàs:
Marian Rosa Montagut, clave y piano
Elizabeth Kenny, tiorba
TBC, traverso/piccolo
Direcció d’escena: Heiner Goebbels
Direcció musical: Chloe Rooke
So: Vicente Sabater
Il·luminació: Ximo Rojo
