Homenatge a George Maciunas
Més informació de les activitats Fluxus en :
Fa diverses dècades el món estava trencat, després d’una sagnant guerra mundial tot allò que la música europea defensava des de la seva tradició més docta i severa (eren els anys de l’estructuralisme), va deixar de tenir sentit per a una joventut creadora que estava escampada entre EU, Japó i Centre Europa. Cansats de la serietat i complexitat atribuïdes a la música, aquests nous artistes, van preferir crear des de la senzillesa i l’humor, van trencar pianos i violins com a símbol d’alliberament de l’antiquada i jeràrquica música europea. El Lituà George Maciunas donarà el nom de Fluxus a aquest moviment que a més va rebre l’influx de Dadà, John Cage i Duchamp. Avui el nostre esquerdat món també mereix una dosi de simplicitat quotidiana i d’apreciació crítica a la immediatesa, per a això una gavilla de músics recuperarem les propostes ja històriques de 25 artistes Fluxus Patterson, George Brecht, Ben Vautier, La Muntanya Young, Yasunao Tone, Nam June Paik, Joe Jones, Dick Higgins… entre d’altres)per tornar una mica d’aire a l’atmosfera i recordar que “L’art és allò que fa a la vida més interessant que l’art”.
Maciunas és Fluxus, é Actum, és Ensems.
Al començament dels anys 60, l’art deixa de ser objecte: esdevé activitat.
Maciunas, un lituà que viu entre New York i Weisbaden, compagina el disseny gràfic amb l’assistència a les classes de Cage, la recuperació de l’esperit Dadà, les músiques experimentals, els esdeveniments/i/happenings, crear des de territoris intermedis i la insistència en la hibridació de llenguatges.
Art, dirà, és flux – Fluxus – que teixeix xarxes de creadors interdisciplinaris que escapin dels processos de mercantilització de l’art mitjançant festivals, accions, estratègies i publicacions que apropen vida i art.
Fluxus brolla alhora a Àsia, New York, i Europa. A València, sis anys d’Actum els aboca a crear ‘Ensems: actes de música alternativa’. És 1979: una marea revolucionària en l’art convida el públic a ser actum, a conformar grups, actituds, i reconeixements del casual escapant de l’acostumat: allò inaparent esdevé instrument a munyir.
Hui, novament Fluxus és Ensems: un fer sense principi ni fi.
Llorenç Barber i Montserrat Palacios, idea, codirecció i interpretació
Tziran Barber Palacios, piano
Miquel Ángel Marín, clarinet i accions
Joan Sancho, violí i accions
Martí Guillem, electrònica i regidoria
Izaj Barber Palacios, músic abocador d’aigua
Mario Castellanos, músic abocador d’aigua
Florin Sofrone, destructor piano
Acadèmia Estulta de les Arts i les Lletres: Vicente Gascón, Fernando Costa, Marta R. Sobrecueva, Lucía Peiró, Manel Costa, Rafa Santibáñez, Pepe Romero, Alvaro Pichó, Francesc González, Delia Izquierdo, Fede Sánchez, Ernesto ferrero i José Santama.
Orquestra Súbitus: Azucena Agudo, Mireia Garcia, Inés Tormo, Carmen Sanz, Jaume Revert, Samuel Belda, Elena Breva, Àngela Marín, Carmela Martí, Inés Porter, J. Antoni Moragues, Laia Herrero, Alba Soler, Maria Gandia i Laia Ríos. Rafa Navalón, director.
