Frauke Aulbert. Voice lab dance edition
Voice lab dance edition
Insect (1989) Meredith Monk (1942) 4’
Voice Lab (2019-2020) Frauke Aulbert 8’
Wespe (2005) Enno Poppe (1969) 8’
Humans and other insects (2021) Frauke Aulbert 8’
Modern whale singing (2021) Frauke Aulbert 1’
Nr. 11 de las Récitations pour voix seule (1977-78) Georges Aperghis (1945) 5’
What it takes to be a hula dancer (2021) Frauke Aulbert 2’
The balllad of the coronatrice (2021) Frauke Aulbert 10’
G.L.O.R.I (2005) Jennifer Walshe (1974) 5’
My pole dancing avatar (2021) Frauke Aulbert 1’30’’
‘Freakin’ Reggae. Homenaje a Nina Hagen (2021) Frauke Aulbert 5’
Treballar sobre la veu és principalment treballar sobre el cos: els sons específics es produeixen mitjançant seqüències de moviments especials. Tanmateix, l’acció de cantar no es limita a això: a més de la producció de so, sempre hi ha un moment d’encarnació, un gest performatiu, un toc de figuració d’una part del que està succeint. Tal vegada és per això que l’acció de cantar sovint genera una qualitat teatral, sobretot en el cant d’art artificial. Aquest sub-producte del cant, sovint no utilitzat, acompanya constantment el treball dels cantants i alhora atresora un potencial performatiu.
Voice Lab Dance Edition processa aquest enfocament tècnic amb l’extrem cultural del nostre temps, que també té una influència potent en el nostre físic: la internet, la qual cosa ens segueix tots els dies. I com a contrast amb això està la realitat.
La realitat és una cosa que s’ha tornat quasi espiritual per a nosaltres, i l’anhelem. La internet és el nostre portal d’entrada al món exterior, a la pseudo-realitat. És tan concret per a molts de nosaltres hui com solia ser tractar amb la religió per a la gent en el passat. En tots dos casos, les aparences poden ser enganyoses i caure, i per això també en aquesta vetlada es poden canviar moltes coses inesperadament: l’ambient, els problemes, la conversió estètica de professional a l’amateur, el virtuosisme, el vestuari i per descomptat: la música. Tres breus peces de vídeo complementen la virtuosa llista de cançons entre la música experimental i la interpretació.
És una vetlada amb l’artista de veu i intèrpret, “la reina de les avantguardes d’Hamburg”, Frauke Aulbert, i dos homenatges: a Meredith Monk i Nina Hagen.
Frauke Aulbert és soprano, locutora i artista d’interpretació. El seu treball abasta des de la interpretació virtuosa de composicions musicals i físiques, el seu col·leccionisme-investigació de veus internacionals fins a la creació de situacions musical-teatrals i trobades pròximes amb el seu públic. Interpreta a tot el món, des de grans escenaris fins a xicotets i fora de l’escenari, i ha rebut nombrosos premis de residència d’artistes. “La reina de l’avantguarda d’Hamburg” (Hamburger Abendblatt, gener de 2010), Frauke Aulbert és una de les vocalistes més actives i polifacètiques en el camp de la música contemporània actual. La seua impressionant paleta de sons vocals, quasi infinita, abasta un rang de quasi quatre octaves al costat del cant clàssic (diploma), el cant harmònic i gutural, la multifonia, les tècniques del folklore búlgar, el gugak coreà, el gamelan, el jazz, eldhrupad i el beatboxing. Aulbert ha rebut diversos premis i beques, com el primer premi de la fundació Stockhausen, així com residències d’artistes a Roma (Goethe Institut), París (Cité Internationale des Arts) i Stuttgart (Akademie Schloss Solitude) en 2016-18, i l’Institut Goethe/Villa Kamogawa a Kyoto en 2020. Els concerts l’han portat a festivals de tot el món: Witten Days for New Chamber Music, Casa Giacinto Scelsi a Roma, Radi France/Festivalrésence, ZKM, *Elbphilharmonie hamburg, Onassis Centre Athens, Internationale Darmstädter Ferienkurse, Warsaw Autumn, LIG Art Hall Seoul, Resonant Bodies a Nova York, Deutsche Oper Berlin, Ear Taxi Chicago, Klang Copenhaguen, What’s next Brussels, Berghain Berlin i molts més; i també al Brasil (Rio de Janeiro, Belo Horizonte), els Estats Units, Austràlia, Tunísia, Geòrgia i Corea del Sud. Aulbert ha col·laborat amb compositors com Chaya Czernowin, Vinko Globokar, Claus-SteffenMahnkopf, Iris ter Shiphorst, Arturo Fuentes, Johannes Kreidler, Simon Stockhausen, Brigitta Muntendorf, Heera Kim, Michael Maierhof, Geoffroy Drouin i Alexander Schubert. Ha estat gravant per a cinema (The Future, Miranda July), CD (Decoder Ensemble, Magic Malik, etc.) i ràdio (Deutschlandradio, RAI, Radi France, etc.). També ha interpretat amb directors d’escena com Claus Guth i Thierry Brühl, i conjunts com a L’art pour l’art, HANATSUmiroir, DissonArt Ensemble, Ensemble MAM – Manufaktur aktuelle Musik, Ensemble S201, i directors com Christof Löser, Johannes Kalitzke i Peter Rundel, etc. És membre fundador i co-directora artística dels grups Collect/Project (Hamburg-Chicago), Decoder Ensemble (Hamburg) i Fòrum Neue Vokalmusik (Hannover). Va estudiar a Santa Cruz de Tenerife, Espanya, i en Kiel i Hamburg, Alemanya. Des de 2020 és curadora del Festival Fur Immatrielle Kunst (FIK) en Elbphilharmonie i Kamnpagel a Hamburg, Alemanya, que fusiona música experimental i les arts escèniques. www.stimmkuenstlerin.de
Frauke Aulbert, soprano, cantant i artista performance
