‘Woman at point zero’ – Bushra El-Turk
Equip creatiu
Direcció d’escena: Laila Soliman
Direcció musical: Kanako Abe
Escenografia i disseny vídeo: Bissane Al Charif & Julia König
Vestuari: Eli Verkeyn
Il·luminació: Loes Schakenbosc
Repartiment
Fatma: Dima Orsho
Sama: Carla Nahadi Babelegoto
Ensemble Zar
Una producció del LOD muziektheater, el All Aria’s festival (deSingel Antwerpen, Opera Ballet Vlaanderen, Concertgebouw Brugge & Transparant) de Bèlgica, la Royal Opera House de Londres, el Shubbak Festival de Londres, el Festival d’Aix-en-Provence, el Snape Maltings del Regne Unit i el Grand Théâtre de Luxemburg
Durant el rodatge d’una pel·lícula sobre la violència contra les dones, la directora Sama coneix Fatma, una prostituta condemnada a mort per assassinar un home. Al principi, Fatma es nega a parlar; necessita sondejar els motius del cineasta abans que finalment hi accedisca. La seva conversa té lloc la vigília de la seua execució i està esquitxada pels testimonis d’altres dones detingudes per motius similars. La seua història comença a un poble rural. El seu pare, un home violent i molt religiós, cultiva la terra mentre la seva mare realitza una vegada i una altra les mateixes tasques domèstiques, patint en silenci. Fatma recorda i parla de la mort dels seus germans afamats i malalts, del seu odi a les tasques domèstiques, de les primeres experiències sexuals i fins i tot de la brutal ablació.
El seu oncle, al Caire, li ensenya els rudiments de la lectura i, després de quedar-se òrfena, la porta a viure amb ell, però n’abusa sexualment a la nit. La matricula a l’escola primària i, un cop casat, l’envia a un internat. Fatma s’enamora d’una de les seus professores, però hi guarda silenci: aquest sentiment per una dona li és completament desconegut i encara no ho pot explicar, exactament igual que Sama ho va experimentar amb una dona músic. De col·legiala, Fatma es refugia als llibres i descobreix així l’omnipotència de l’home com a realitat social, cosa que la condueix a la presa de consciència feminista. Es gradua als divuit anys i vol continuar els estudis. No obstant això, quan torna a casa del seu oncle, és casada per força amb un home de seixanta anys que la maltracta. Com que el divorci és impossible -a diferència d’ella, Sama va poder divorciar-se del seu manipulador marit-, fuig de la seua nova llar, però és tancada per un home que n’abusa. La jove aconsegueix escapar-se i és abordada per una prostituta que li aconsegueix clients a canvi dels diners que li donen.
Quan s’adona del parany on ha caigut, Fatma es converteix en una treballadora sexual independent. Es fa rica ràpidament i se sent lliure per primera vegada a la seua vida. Comença a defensar públicament l’alliberament de la dona i s’enamora d´un home que lluita per la mateixa causa. Però descobreix que ell li menteix aprofitant-se dels seus favors i que es casarà amb la filla d’un alt funcionari. Durant la discussió, Sama parla de la seua experiència semblant de traïció masculina i explica les nombroses onades d’abusos sexuals que ella i les seues amigues van patir durant les protestes de la plaça Tahrir, que suposadament mostraven
signes de reforma. Convertida en una famosa prostituta, Fatma pateix l’assetjament d’un proxeneta contra el qual no és capaç de defensar-se. Així que, quan un dia entra per la força a casa, ella el mata.
Fatma és empresonada per aquest crim, però explica que se sent més lliure a la presó que fora i no vol lluitar per reduir la seua condemna. Quan Sama li prega que apel·le, ella es nega i insta l’artista que faça alguna cosa de la seua història, alguna cosa bonica…
