Xelo Giner

• Isabel Latorre (1984) ‘Saint Witch’ (2022) ** 10’
• Carlos David Perales (1979) ‘Loving with Robots’ (2024) * 8’
• Joan Carles Alemany (1990) ‘GlitXiner’ (2024) * 6’
• Pere Caselles Mulet (1987) ‘Xeliner’ (2024) * 7’
• Aurélio Edler-Copes (1976) ‘(((((((Sooooommmmm)))))))))’ (2022) ** 11’
• Miguel Angel Berbis (1972) ‘X-elo’ (2023) ** 10’

* Estrena absoluta

** Estrena realitzada per la intèrpret

Estudis neurocientífics demostren que la música pot canviar estats d’ànim activant les estructures emocionals del cervell. La música és capaç de despertar el nucli de les estructures cerebrals creadores del nostre univers emocional generant en nosaltres diferents estats. Les emocions i la música comparteixen la mateixa regió del cervell ja que totes dues es troben ubicades al còrtex prefrontal, aquest és el motiu pel qual la música pot provocar tota mena de reaccions. Aquestes impressions-reaccions poden generar una descripció sensorial, intangible, produint reaccions més viscerals. La intel·ligència artificial emocional és una eina que permet una interacció molt més natural entre humans i màquines. Tot i que els humans tenen avantatge en la lectura d’emocions, les màquines estan guanyant terreny utilitzant les seves pròpies fortaleses. En aquest camp, la psicologia reprèn aplicar la intel·ligència artificial amb les emocions, conèixer artificialment l’estat emocional d’una persona. El que es pretén és crear algorismes per poder processar i identificar les emocions. La revolució tecnològica ha generat grans transformacions en la manera com ens relacionem amb els altres i la composició musical no és aliena a aquests canvis i transformacions. Es podria dir que aquesta revolució tecnològica també ha canviat la manera com ens podem comunicar artísticament amb la utilització d’avançats mitjans tecnològics electrònics. La selecció del programa que presenta la saxofonista Xelo Giner està integrat per obres que fluctuen dins un sistema compositiu interactiu, que creen una connexió entre Giner, cadascun dels compositors del programa i obtenint com a resultat les obres a través de mitjans tecnològics multimèdia de darrera generació. Els compositors fan un treball de feedback durant el procés compositiu amb la saxofonista i, a més, totes estan compostes per a Giner. Els compositors que conformen el projecte són: Aurelio Edler-Copes, Isabel Latorre, Miquel Àngel Berbis i tres obres de tres estrenes absolutes: Pere Caselles, Carlos David Perales i Joan Gómez Alemany.

Isabel Latorre (1984) ‘Saint Witch’ (2022)** Saxofon tenor, electrònica i vídeo

Dedicada a Xelo Giner i estrenada a Les Arts de València el juny del 2022. L’obra té com a punt de partida un treball previ de la compositora sobre la cineasta Maya Deren (1917-1961). Aquesta autora ucraïnesa pot ser qualificada com a pionera del cinema d’avantguarda i del videoart. Del seu film (mai editat) en col·laboració amb Marcel Duchamp, ‘Cradle'(1943), se’n conserven suggeridors plans traçats amb un llenguatge cinematogràfic seductor, gairebé ritual. A les imatges es plasma un fort component il·lusori, reflectint la visió onírica que es tenia sobre els faedors de màgia durant l’Edat Mitjana, als quals Maya Deren mira amb immensa fascinació. La càmera desafia el temps i l’espai, reflectint un estat mental que precedeix qualsevol tipus d’il·lustració o consciència. Això enllaça amb la fascinació que sent Isabel Latorre per la música medieval i en concret per l’espiritualitat de la música dels oficis ortodoxos, presents al país de procedència de Deren. Dins aquesta música litúrgica destaca una altra pionera no gaire coneguda al nostre país, Kassia (810-967), una poetessa i compositora de l’Imperi romà d’Orient. De fet, és una de les primeres dones de qui es conserven transcripcions notades de les seues obres i que després de morta va arribar a ser beatificada. Prendrem com a punt de partida el seu “troparion” ‘La dona caída’, sobre Maria Magdalena, que segons explica la llegenda és un poema autobiogràfic que encara es canta a la Setmana Santa ortodoxa, i quan passa, les prostitutes solen acudir al temple a escoltar-lo.

Carlos David Perales (1979) ‘Loving with Robots’ (2024) * Saxofon tenor, electrònica i vídeo (8 min)

‘Loving with Robots’ és una obra que reflexiona sobre la relació emocional entre l’ésser humà i la intel·ligència artificial, prenent inspiració en les idees de Richard Feynman, Carl Sagan i Isaac Asimov. A Chant, es representa la trobada inicial entre l’ésser humà i el robot, recordant la idea de Sagan que som una manifestació de l’univers que es contempla a si mateix. ‘Poem’ ens submergeix en la sincronització emocional, reflectint com la relació entre allò humà i allò artificial pot ser una expressió de la nostra connexió còsmica i un exemple de la creativitat humana que impulsa la innovació tecnològica, com proposa Feynman. Finalment, a Ballada, s’aborda la frenètica promesa d’un futur conjunt entre humans i tecnologia, una explosió d’emoció i simetria. El saxo tenor i l’electrònica s’entrellacen en una abraçada musical, celebrant la possibilitat d’una dansa conjunta a un món binari. Com diria Asimov, l’amor entre l’ésser humà i la màquina es converteix en un ressò etern, una cançó que mai no deixa de ressonar en el cor humà i la ment artificial.

Joan Gómez Alemany (1990) ‘GlitXiner’ (2024)

És una composició que explora el fenomen del glitch, és a dir, una fallada informàtica que pot distorsionar tant la imatge (pixelant-la de manera molt pictòrica i abstracta), com el so (generant soroll blanc, scratch, sinusoïdals, etc.). Alhora, aquesta obra té una amagada estructura circular potenciant a l’inici els sons dels registres extrems, que salten sense intermedi del molt agut al molt greu, per anar progressivament apropant-se fins arribar a l’uníson. Un cop aquí es realitza el camí invers realitzant en conjunt dues sèries en forma de X construïdes per vuitens de to. Aquesta composició reflexiona sobre la nostra realitat digital, la potencialitat creativa de l’error i els materials irreprotxables, però ens poden servir per crear un art fora dels cànons ordinaris. glitXiner és per a saxofon tenor, vídeo i electrònica, i ha estat un encàrrec de Xelo Giner, a qui el compositor dedica la seua obra.

Pere Caselles Mulet (1987) ‘Xeliner’ (2024)*
Per a saxofon soprano amplificat, electrònica i visuals. Encàrrec de Xelo Giner, ‘Xeliner’ és una experiència artística que busca desafiar els límits de l’entesa concreta i abstracta de l’espectador. Música, tecnologia visual i percepció humana s’uneixen per buscar aquest límit d’entesa cap a un viatge introspectiu, explorant la relació entre allò concret i allò abstracte, entre allò reconeixible i allò no reconeixible.

Aurélio Edler-Copes (Brasil, 1976) ‘(((((((Sooooommmmm)))))))))’ (2022)** Saxofon tenor amplificat, pedals d’efecte analògics i digitals, Metamag (gravador i sampler audiovisual multicanals), vídeo i electrònica.

A petició de la saxofonista Xelo Giner Antich, subvencionat per Proarti (França) i estrenada al Guggeheim de Bilbao (Desembre 2022). L’obra d’Aureli Edler-Copes és coneguda per la seua intensitat, dinamisme i força dramàtica. La seua investigació artística l’ha portat a fusionar instruments acústics i elèctrics en dispositius únics, que integren allò analògic i digital en temps real. Un dels principals aspectes de les obres recent d’Aurélio Edler-Copes (Hörspiel# 1, encàrrec de Radio France; Radio Bass, encàrrec de la Biennal de Venècia; i Mental Radio Machine 1, encàrrec de l’IRCAM i United Instruments de Lucilin). Accions com rec, play, stop, pause, rew, ffw, scratch, reverse, loop, freeze, time stretching o sampling són al centre de la seua escriptura musical, amb la qual busca reflexionar sobre la relació entre allò humà i allò mecànic , qüestió fonamental als nostres dies. Aquest duet per a saxofon amplificat i Metamag, instrument electrònic desenvolupat per Aurélio Edler-Copes a Max/MSP/Jitter serà disposat al centre de l’escenari i interpretat per la saxofonista a través d’un controlador MIDI. Canvis de la velocitat de lectura, freeze, reverse, loop, scratch, rebobinar, avançar i, principalment, transformacions a partir de la reducció de la resolució (bits i sample rate) afectant en viu sent la base del seu treball compositiu en aquesta obra . A ‘((((Soooommmmm))))’ les transformacions electròniques les realitzarà la saxofonista tenint a la seua disposició un conjunt de pedals d’efectes en què s’integrarà l’OWL, un pedal de nova generació que pot ser carregat amb patches Gen ( Max/MSP) i després entrar a la cadena de pedals d’efecte (pedalboard) a l’escenari sense passar per l’ordinador. Per això, que el músic toque el seu instrument mentre controla els pedals permet que el gest sonor mixt –instrumental i electrònic– siga clar, precís i sincronitzat.

Miguel Ángel Berbis (1972) ‘X-elo’ (2023) ** Per a saxofon tenor amplificat, electrònica i visuals

‘X-elo’ és una composició que explota les capacitats d’expressió artística de la saxofonista Xelo Giner, a la qual està dedicada la peça i en destaca cadascun dels trets de la seua personalitat. Per això, s’ha servit de la utilització d’extensos i innovadors mitjans tecnològics i aconseguint, a través de la interacció en viu amb la intèrpret i imatges a mida real pregravades, i així, aconseguir endinsar-se en la sinergia que es crea entre tots dos, a més explorar com els mitjans fluctuen i alhora s’enriqueixen simultàniament, creant noves formes d’expressió i significat. Aquesta obra reflecteix part de la personalitat de la intèrpret i la seua expressió artística mitjançant un desenvolupament en el camp de la tecnologia multimèdia.

Concertista internacional i professora de saxòfon de l’Escola Superior ESMAR de València i presidenta de l’Associació Nacional de Dones Saxofonistes. És imatge de la prestigiosa marca de saxòfons Selmer París. Destaca el compositor György Kurtàg sobre la intèrpret: “la música es manifesta clarament en la seua personalitat carregada d’aclaparadora energia”, “Fantàstica i increïble, en interpretar fa seua cada frase, cada gest i cada moviment estan dins seu, és pura naturalitat i expressió”. Intèrpret versàtil que integra diverses facetes: solista, música de cambra, electroacústica mixta i vídeo en viu, projectes multidisciplinaris, interacció amb instal·lacions d’escultures sonores i improvisació. Alguns dels seus darrers treballs la situen al capdavant de la música d’avantguarda del país. És membre fundador d’Ensemble d’Arts, Equilater Ensemble, Sonodualis, Cseallox i Effekis. En la seua intensa activitat com a solista, realitza concerts a Japó, Xina, Canadà, França, Portugal, Mèxic, Suïssa, Alemanya, Hongria i Itàlia, destacant les entitats organitzadores com: Ivm, Quincena Musical de San Sebastián, CDMC, CNDM, Auditori Nacional, Palau of Arts de Budapest, CMMAS Morèlia-Mèxic, Guggenheim de Bilbao, Palau de les Arts de València, Auditori San Fedele de Milà, la Casa del Suó de Parma, Fòrum Walis Suïssa, Ensems, International Computer Music conference, Congrés Internacional de Música i Tecnologies Contemporànies (CIMTEC), Congrés Mundial del Saxofon de Montreal, Strasbourg i Gran Canària. Destaca els concerts com a solista a prestigioses sales: Palau of Arts de Budapest, Auditori Nacional Catalunya, Auditori de la Diputació d’Alacant, Palau de la Música de València, Teatre Principal de València, Institut Cervantes de Berlín, Espai d’Art Contemporani de Castelló,  Auditori de Castelló, Guggenheim de Bilbao o el Kursal de Sant Sebastià. Com a concertista de saxofon pionera a Espanya, dedica una línia de treball de recerca especial que va des de repertori original i transcripcions, fins a la creació de més d’un centenar d’estrenes nacionals destacant Kurtág, Guerrero, Xenakis, Lanchemann, Hosokawa, Lindberg, Gubaidulina, Beill, Furrer, Niblock, Sotelo, Cambrer o Rotaru, i més d’un centenar d’estrenes absolutes dedicades a la intèrpret: López López. Rossé, Jodolwsky, Torres, Garcia, Perales, Bernal, Garcia Tomàs, Berbis, Bàdalo, Bernal, Urrutia, Arias, Satué, Nemtsov, Rosenberger, Edler-Copes, Chamizo, Dérbez, Chargueron, Berbis, Gómez Alemany. Recentment, ha estrenat l’obra ‘Kafka’ en versió saxòfon alt, veu i violí i altres composicions proposades pel mateix compositor György Kurtág, estrenades al Festival Ensems 2019 al Palau de les Arts. A l’experiència orquestral participa amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Simfònica de Madrid, RTVE, Nacional de Bordeaux, Simfònica d’Euskadi, Pablo Sarasate de Navarra, Simfònica de Bilbao, Orquestra de València amb directors com Z. Mehta, L. Maazel , R. Abbado, C. Franklin o I. Sado. Interpreta la ‘Rapsòdia’ de Debussy per a saxofon alt per a solista juntament amb l’Orquestra de València. Ha estat membre de la International Youth Wind Orchestra i saxòfon solista de la Banda Municipal de Barcelona. Realitza enregistraments per a Radio France, RTVE, Radio Nacional de España i Catalunya Radio En la seva discografia cal destacar diversos CDs, 2 en solitari destacant el seu últim treball per a saxòfon només amb el segell discogràfic Naxos.