Portada >  > programació > Grup Instrumental de València
Compra entrades
Grup Instrumental de València

Grup Instrumental de València

18 de setembre de 2021

Joan Cerveró, director

Grup Instrumental de València

Biografies

José Mª Sáez Ferriz, flauta
A.d., flauta
José Cerveró, clarinet/clarinet baix
Vicent Campos, trompeta
Salvador Tarrasó, trombó
Manuel Gasent, percussió
Lluis Marzal, percussió
Mª Carmen Antequera, violí
Josep Alborch, violí
A.d., violoncel
A.d., contrabaix
Gregorio Jiménez, electrònica
Vicent Sabater, so

Joan Cerveró, director
 

Ô Bali (1989) José Evangelista (1943) 14’
Nu (2021) Josep Planells (1988) (estrena absoluta, encàrrec de l'IVC)
Fantaisie Mecanique (1994, rev. 1997) Unsuk Chin (1961) 13’
Intrada
I – variation, presto con brio
II – variation, prestissimo
III – variation, fließend
Aria with intervals of a fourth – andante, scherzo delicatezza, precipitoso
Little study for keyboards – allegro con leggierezza, allegro con moto
Episode with metallic elements – andante sussurando
Improvisation on seven metres
Memòria de l'oblit (2021) Joan Cerveró (1961) 13' 
I  Little sadness
II Tufnell Park
III Memory of oblivion
IV Gould 
V  What is the mystery? 
VI Chapel
Wall of light sky (2006) Mauricio Sotelo (Madrid, 1961) 12'

Ô Bali va ser un encàrrec de Ràdio-Canadà per commemorar el centenari del primer contacte important d'Occident amb la música d'Indonèsia en la Fira Mundial de 1889 a París. En aquesta ocasió, Debussy va escoltar un Gamelan i va escriure els seus famosos assaigs. Per retre homenatge a l'extraordinària música de Bali, he compost aquesta obra seguint els principis de la música balinesa, encara que interpretada lliurement. Per exemple, la meua peça es basa en dues melodies tocades per les flautes que estan al mateix temps ornamentades i recalcades pels altres instruments. Aquesta tècnica d'orquestració, essencial per al Gamelan, està a la base de l'estil d'escriptura heterofònica que he utilitzat en la meua música des de 1982. No obstant això, aquestes melodies en si mateixes no tenen res en comú amb les de Bali: utilitzen els 12 tons de l'escala temperada i no grups de cinc o set notes, com és el cas de la música balinesa. La meua peça està dedicada a la memòria del compositor canadenc Colin McPhee (1900-1964), nascut a Montreal i gran pioner en l'estudi de la música balinesa. (José Evangelista)

Estrenada el 2 de desembre de 1994 a París per l'Ensemble Intercontemporain, Fantaisie Mecanique, composta per a trompeta, trombó, piano i percussió, és com suggereix el títol, la unió de dos conceptes contradictoris: improvisació i estructura predeterminada. Si bé dóna la il·lusió de llibertat d'expressió, l'obra en realitat s'adhereix al virtuosisme i la interpretació en conjunt més estrictes dels intèrprets. La Intrada es basa en un grup de quatre sons greus, que actuen com a nucli central de l'obra, constituint un corrent cromàtica "oculta" que anima tota l'obra. Cada idea musical subsegüent conté, com la Intrada, figures construïdes mecànicament el desenvolupament de les quals és també "mecànic", sobre les quals s'empelta una polifonia formada per fins a vuit parts. Al mateix temps, en la improvisació final els set metres utilitzats durant el transcurs de la peça, es combinen per formar un polirritme. (Unsuk Chin)

Com moltes altres de les meues obres aquesta també va tenir un inici vinculat a l'escena i la imatge. En 2019 vaig començar amb els assajos d'una obra teatral homònima sota la direcció de Carles Alfaro. Davant la reflexió que el text i l'experiència teatral van produir en mi vaig començar a investigar en els dipòsits d'idees musicals que estaven recolzats en la meua ment, una ment que no és, ni més ni menys, que memòria. Però una memòria que només sorgeix quan és impulsada per altres estímuls coneguts que produeixen que aquestes cèl·lules mnemòniques, aquests vestigis sonors, es tornen a presentar una altra vegada a la superfície. Metafòricament és com si la música estiguera en el fons d'un llac i un moviment o corrent lliurara a aquests records, a aquestes músiques, sons o melodies de la seua capa de sorra i fang, i així tornaren, sonorament, a la superfície. Això és per a mi, en una explicació succinta, la memòria de l'oblit.

L'obra està dividida en sis fragments d'extensió variable, cada un d'ells correspon a estímuls diferents, molts d'ells vinculats a la meua biografia i les emocions; altres als records sense definir, i altres més, com no podia ser d'una altra manera, al misteri intrínsec de la música, que no atén a raons, tècniques ni esquemes. En alguns d'ells flota la imatge sonora de Morton Feldman i també la melodia clara i present, sense dissimular ni embuts, com a constructora d'un pont de comunicació i acostament.

Aquesta obra va ser encàrrec de l'INAEM / Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya i el Grup Instrumental de València. La seua estrena es va realitzar el 20 de març de 2021 al Palau de la Música de València. (Joan Cerveró)

A Wall of Light Sky (Mur de la llum de cel) m'he deixat inspirar per l'obra del gran pintor irlandès Sean Scully, i especialment, per la sèrie de quadres pintats a finals dels anys noranta i que porten per títol Wall of Light. Des de la infància he sentit fascinació per la pintura i d'ella he après infinitat de secrets que han passat a formar part del meu univers sonor [...]. Recorde amb singular emoció les llargues passejades pel Museo de El Prado, però sobretot els moments en què algunes de les meues obres més recents em van marcar com un raig de foscor penetrant en els més profunds racons de l'ànima i incendiant figures adormides en la meua memòria que van aixecar transformades en sons lluminosos. Aquestes fortes experiències internes van anar creant un món amb el qual em sent íntimament relacionat i podria centrar-se en l'eix de Paul Klee, Mark, Rothko, Sean Scully. A la interioritat vibrant de la pintura de Scully habita, des de la meua perspectiva, un horitzó musical i és a aquest horitzó on dirigisc els meus ulls, escoltant. Les seues obres s'em revelen com a matèria d'espai sense resposta a les preguntes, al silenci. Ells es manifesten en el meu interior com un lloc-matriu- d'un so obert a allò possible.

El temps que vam passar davant d'una veritable obra d'art sempre està d'alguna manera impregnat per l'inevitable aroma del dubte, de la interrogació davant allò indesxifrable. Escriu Edmond Jabés: l'origen és potser una pregunta? I l'obra de Scully, si més profunda i vibrant dimensió, ens porta sempre a la causa o el fonament. És un espai obert en forma de pregunta, el so de la qual ens convida a anar a la recerca d'allò desconegut, però, com escriu el mateix Jabés a propòsit de la música del compositor venecià Luigi Nono "no per aprendre el que no se sap, sinó, tot el contrari, per oblidar, per a no ser més que el que escolta la infinitud, en què naufraguem, el que escolta l'enfonsament ". Wall of Light Sky està dedicada a Joan Cerveró i al Grup Instrumental València. (Mauricio Sotelo)

Programació

18/09/2021  19:30hTeatre Martín i Soler del Palau de Les ArtsConcerts '21

Preus: Entrada lliure fins completar aforament

Coorganitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Ensems

Tel. +34 961 206 515
ensems@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Ensems

Utilitzeu l'etiqueta #Ensems per comentar i compartir a les xarxes socials les vostres experiències, impressions i sensacions als concerts del festival!

Ens trobem als concerts!

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info