Portada >  > Programació > Orquestra ADDA Simfònica
Josep Vicent, director titular

Josep Vicent, director titular

del 10 fins al 14 de setembre de 2020

Orquestra ADDA Simfònica

Biografies

Josep Vicent, director
José Antonio López, baríton

Leonard Bernstein (1918 – 1990) Candide, obertura 5'

Voro García (1970) Hijo de la luz y de la sombra (2010) 21'

Joaquín Rodrigo (1901-1990) A la busca del más allá (1976) 15'

Igor Stravinsky (1882-1971) Suite del ballet El pájaro de fuego (versió 1919) 20'

Candide, obertura

El pianista, director d’orquestra i compositor nord-americà va fer l’any 1954 la música de la pel·lícula La llei del silenci, del director Elia Kazan, de la qual Bernstein faria una suite per a orquestra, Candide, estrenada l’1 de desembre del 1956 en el Teatre Martin Beck de Nova York. El llibret d’aquesta comèdia musical és de Lilliam Hellmann, qui es va inspirar en la coneguda novel·la de Voltaire. L’any 1959 s’estrenaria a Londres i es va tornar a representar a Nova York el 1973. El musicòleg Michel Parouty qualifica Candide com un «clàssic» del gènere on destaca en l’obertura la seua resplendent fanfàrria inicial «que ens condueix a un passatge animat, amb frases ascendents i descendents i un aire jocós, a la qual segueix una nova secció d’un lirisme encantador que cita el duo «O happy me», introduït per la flauta». La coda, plena igualment d’alegria, finalitza en un resplendent foc de artifici.

Hijo de la luz y de la sombra (2010), per a Bariton i orquestra

“El títol Hijo de la luz y de la sombra pot representar una síntesi de tota la poesia amorosa de Miguel Hernández, nua fins a la més neta emoció, encara que no he utilitzat cap vers justament d'aquest poema.



Porte bastant temps interessat en la seua poesia i la relació d'aquesta amb la d'altres autors, fonamentalment pel tractament de la llum, l'ombra, el somni… el dels grups consonàntics (sensacions de queixa, dolor, alegria, goig…, p. ex., nasals – ema, ena – com a idea de dolor i plor) i l'ús d'artificis retòrics (joc de repeticions, anàfores, paral·lelismes i correlacions), amb la finalitat d'adaptar tot això en l'elaboració de la meua trama i gest sonor.



Tal vegada, Sombras luminosas, Sombra del recuerdo, Figuras que despiertan en la luz, El rayo que no cesa, Animal que canta y llora, Precipitado en la sombra me veo, Sordas insignias de la sombra, junto con Al otro lado de la sombra del sueño, Oscura raíz del sueño i Hijo de la luz y de la sombra podrien constituir un cicle.



Es van prendre poemes i fragments de poemes (El raig que no cessa, Tristes guerres, *Casida de l'assedegat, Eterna ombra…) que em semblaven més interessants i pròxims al meu concepte sonor; des dels poemes de joventut fins a Cancioner i romancer d'absències. Aquest últim com a diari íntim fruit de tres esquinçadores absències: la del fill mort, la dels sers estimats llunyans per la guerra i la del món, causada per la seua estada en la presó.



En aquesta peça realitze un xicotet recorregut pels temes més emblemàtics de la seua poesia. He volgut despullar la paraula del seu sentit per a crear buits entorn dels seus grans arguments: l'absència, la mort, l'esperança, el dolor, la soledat i el desert. M'he valgut de descomposicions fonètiques de les paraules per a elaborar la matèria sonora i construir un discurs sonor a través de la desconstrucció del de Miguel Hernández.


La dramatúrgia sonora té un cert caràcter narratiu, al mateix temps que està molt marcada per la paraula i l'element poètic. Per al seu desenvolupament he tingut la fortuna de poder treballar novament amb el fantàstic baríton José Antonio López.

Encàrrec de l’Institut Valencià de la Música com a part de la meua labor com a compositor resident de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2009/10). Està dedicada a José Antonio López i a Manuel Galduf.”

A la busca del más allá

Aquest poema simfònic va ser compost pel mestre Rodrigo l’any 1976 com una obra per encàrrec. L’Orquestra Simfònica de Houston va voler commemorar el bicentenari de la creació dels Estats Units amb una composició dedicada als astronautes de la NASA. Aquesta Orquestra, sota la direcció d’Antoni Ros Marbá, la va estrenar a la ciutat texana el 27 de març del 1978. Parlant de la seua inspiració en els viatges espacials, de la presència de l’home a la Lluna, o de les estrelles i els confins de l’Univers, el mateix compositor va escriure: «...l’obra pot classificar-se com a Poema Simfònic, encara que amb un marcat caràcter abstracte, perquè la seua música no té la història o el contingut descriptiu normalment associat a aquest gènere. No obstant això, a l’inici i al final, hi ha tocs de timbal que s’esvaeixen en la distància, amb el propòsit d’evocar en l’oïdor el sentit del misteri associat amb el “més enllà”». El compositor valencià utilitza dues flautes, dos oboès, un corn anglès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, una tuba, timbals, percussió, un arpa, una celesta i instruments de corda. Amb l’arpa, el xilòfon i la celesta, l’autor va voler posar de manifest la presència d’aquests sons en el temps.

L’ocell de foc, versió del 1919


L’any 1909 el creador de la companyia dels famosos Ballets Russos, Serguei Diàguilev, va descobrir el músic Igor Stravinski escoltant el seu “Scherzo fantàstic” i l’obra “Focs artificials”. D’aquesta trobada amb el deixeble i alumne de Rimski Kórsakov va sorgir l’encàrrec del ballet “L’ocell de foc”, estrenat a París el 25 de juny del 1910 sota la direcció musical de Gabriel Pierné. El gran èxit, de crítica i públic que va tenir va marcar l’inici de la carrera de Stravinski. Entre 1910 i 1913 els Ballets Russos de París, de Diàguilev, estrenarien tres obres coreogràfiques d’Stravinski: “L’ocell de foc”, “Petrushka” i “La consagració de la primavera”. “L’ocell de foc” és la continuïtat del ballet rus per altres mitjans. En opinió de Santiago Martín Bermúdez, “és Txaikovski amb sons del jove Stravinski, que recorda molt Rimski i Debussy. És el bé i el mal, personatges fantàstics, fabulosos, de llegenda, com en “El llac dels cignes”. Es va tractar d’una obra per encàrrec, per a substituir un músic peresós (Liadov), que no havia complit, en la qual el compositor cercava fer una cosa nova, però respectuosa amb la tradició. Una manera de dir, tornant a Martín Bermúdez: “ací estic jo, sense espantar encara a ningú”. El llibret va ser adaptat per Michel Fokine d’un famós conte rus, qui va fer també la coreografia per a l’estrena. El programa del dia de l’estrena resumia l’acció en aquests termes: “Ivan Zarevich veu un dia un ocell meravellós, tot d’or i de flames; el persegueix sense poder agafar-lo i només aconsegueix arrancar-li una de les seues brillants plomes. La persecució, el porta fins als dominis de Kastchei l’Immortal, el temible ogre semidéu, que vol capturar-lo i convertir-lo en pedra com ja ha fet amb altres cavallers. Però les filles de Kastchei i les tretze princeses que són les seues captives intercedeixen i s’esforcen per salvar-lo. El príncep Zarevich agita la ploma i arriba “l’ocell de foc”, que dissipa els encantaments, i el castell de Kastchei desapareix i les xiques, les princeses, Ivan Zarevich i els altres cavallers presos són alliberats i poden apoderar-se de les precioses pomes d’or del jardí”. L’obra constitueix, en els dinou números per al ballet que té, un gran poema simfònic. El mateix Stravinski va extractar “L’ocell de foc” en tres suites orquestrals els anys 1911, 1919 i 1945

Avui escoltarem la segona suite, la de 1919, feta a Morges (Suïssa), que és la que es toca més sovint en concert. Va ser escrita per a una orquestra lleugerament més reduïda que la del ballet: les fustes a dues, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, una tuba, timbals i gran percussió, arpa, piano i la corda.

Notes al programa per José María Perea

Programació

10/09/2020  20:00hAdda Auditori d'AlacantConcerts '20
13/09/2020  19:30hAuditori i Palau de Congressos de CastellóConcerts '20
14/09/2020  20:00hAuditori del Palau de les ArtsConcerts '20

Coorganitza

Col·labora

 

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Ensems

Tel. +34 961 206 515
ensems@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Ensems

Utilitzeu l'etiqueta #Ensems per comentar i compartir a les xarxes socials les vostres experiències, impressions i sensacions als concerts del festival!

Ens trobem als concerts!

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info