Portada >  > programació > Orquestra ADDA Simfònica
Compra entrades
Orquestra ADDA Simfònica. Josep Vicent, director

Orquestra ADDA Simfònica. Josep Vicent, director

19 de setembre de 2021

Andrés Valero-Castells, director convidat

Orquestra ADDA Simfònica

Biografies

Josep Vicent, director titular

Andrés Valero-Castells, director convidat


 

Universo (2019) David Mora (1973) 15' 
Fluor, Coure, Urani, Vanadi (2020) Andrés Valero-Castells (1973) 8’ (estrena absoluta)
Lvcis Lavs (2008, rev. 2016) David Mora (1973) 13'

Polifemo y Galatea (2006) Andrés Valero-Castells (1973) 22’

A principis de 2019 el mestre Josep Vicent, director de l’ADDA i de l'orquestra ADDA·Simfònica, li va encarregar al músic alacantí David Mora una obra el títol de la qual fóra el de la temporada 2019-2020 de l'ADDA: Universo. El confinament de la primavera va impedir l'estrena el 7 de maig de l'any passat. Quasi un any després, es va repetir aquell programa amb els mateixos compositors i intèrprets. 
 
David Mora, que va ser professor en el Conservatori Superior Guitarrista José Tomás d'Alacant i imparteix classes actualment en el Conservatori Superior de Múrcia, confessa que el primer que li va vindre a la memòria van ser les paraules del monjo zen Hakuin Ekaku: “Quan ens oblidem de nosaltres mateixos, som l'Univers”, així com la reflexió de Pitàgores: “En la contemplació de l'harmonia dels ritmes de l'Univers radica la felicitat suprema”; i el llibre de Carl Sagan: Un punt blau pàlid. David Mora, va ser alumne de Manuel Seco de Arpe i posteriorment va ampliar estudis de composició amb Cristóbal Halffter, Tomás Marco, Javier Darias, el recentment mort Antón García Abril i Leo Brouwer, entre altres.
 
L'orquestra de Universo està distribuïda en cinc grups: tres quintets, dos de vent i, entre tots dos, el quintet format pel timbal, les trompetes i trombons. El quart grup el conforma un quartet de corda, inserit al seu torn dins del cinqué grup, format per l'orquestra de corda, dividida al seu torn en faristols A i B. L’obra s’asenta sobre un ritme yàmbic ostinato (simbolitza el ritme vital) en pizzicato de les cordes greus, mantés durant tota la composició, sobre el que es desplega i evoluciona una espècie de pasacaglia en espiral el tema de la qual pren les primeres huit notes del adagio cantabile de la sonata Patètica de Beethoven, en homenatge al mestre de Bonn del qual es commemorava l'any passat el 250 aniversari del seu naixement. 
 
Luis Belda Benavet, poeta callosí, escriu d'aquesta composició del seu paisà: “Al meu judici, aquesta creació no és un intent d'indagar com l'home va arribar a l'Univers, sinó com l'Univers va arribar a transformar-se en l'home. Perquè tot és l'Univers: una posta de sol, un bes, la carícia d'un xiquet, el soroll de la sang, la pau de l'aigua, la llum, la por, el futur i el passat. La ciència i el pensament evolucionat ens han obert a meditar, a fluir sobre la vida amb noves equacions: a entendre –i també a sentir–. Aquesta obra, per tant, transcendeix amb la seua filosofia i formula, amb la seua poètica, la numerologia de l'Univers: la paraula mai nomenada i incomprensible per al so humà, el seu ritme i la seua pau… Potser podem algun dia comprendre millor la imatge de la Terra a la llunyania: “Aquell xicotet punt indecís i blau pàl·lid, enmig del cosmos” que li devem a Carl Sagan. Pot ser que a la fi hàgem percebut que, tot el que viu i el que va viure, el temps, el passat i el futur, l'amor i l'esperança són les rajoles visibles de l'Univers, el llegat del nostre cor, el nostre somni. Sobre els acords en forte dels tres quintets (tots els vents més el timbal), que apareixen al principi i en diferents moments al llarg de l'obra, adquireixen els oïdors la possibilitat d'integrar-se en el pols de la vida i l'Univers: el tot de l'existència, les arrels primeres de les preguntes incontestables i, al seu torn, la constatació indiscutible de ser part d'aqueixa pols genuïna d'estreles i de llum que ens convoca hui en aquesta sala”.

Fluor, Coure, Urani, Vanadi és una obra escrita per a commemorar el 125 aniversari de la Facultat de Química de la Universitat de València, Valero-Castells pren els símbols dels Elements de la Taula Periòdica que apareixen en el títol de l'obra (F-Cu-U-V) obtenint fonèticament les inicials de la institució valenciana, i a la vegada empleant les característiques d’aquestos elements per a obtenir el material sonor i les altures, que al costat d'una estructura configurada a través de tres citacions dels compositors S. Giner, J. Massenet i L. van Beethoven, aconsegueix la proporció temporal entre cada secció i la duració bàsica de cada so. Els homenatges musicals citats que es podran identificar són el motiu inicial del 4t moviment de la 2a Simfonia de Beethoven el qual l’any passat també va cumplir el seu 250 aniversari, el Himno al saber del significatiu compositor valencià Salvador Giner, estrenat l’any de la creació d’aquesta institució, i l'escena religiosa i entreacte de la tragèdia antiga Les Érinnyes de Jules Massenet que va ser interpretat durant l’acte d’obertura del curs acadèmic 1895-96. Aquestes cites aporten una dosi de memòria històrica i contextualitzen alhora l'esdeveniment per al qual es va escriure aquesta nova composició.

Encarregada pel director d'orquestra Leonardo Martínez per a commemorar el XX Aniversari de l'Orquestra Simfònica Ciutat d'Elx (OSCE) en la seua temporada 2007-2008, Lvcis Lavs va ser concebuda com una obra breu per a obrir el concert en el qual va ser estrenada el 10 de maig de 2008 en el Gran Teatre d'Elx. 
 
En el 2016 va ser revisada per a la seua edició en Brotons & Mercadal Edicions Musicals, revisió que va estrenar Josep Vicent al capdavant de l'Orquesta Sinfónica de la Región de Múrcia (OSRM) l'11 de maig de 2018 a l'Auditori Víctor Villegas de Múrcia, obtenint una excel·lent crítica tant de públic com de crítica especialitzada.
 
En paraules de Leonardo Martínez: “Un dels paràmetres més importants que ha de treballar una orquestra diàriament, i un mateix a l'hora de formar-se com a director, és el ritme. Aquesta obra és molt rigorosa rítmicament. David Mora crea un ambient o textura amb una gran plantilla orquestral que és explotada al màxim quant a ritme, colors, timbres i àmbit orquestral. Simetries molt ben treballades entre diferents famílies que fan que contínuament s'estiga elaborant un llenguatge modern però sense alterar la naturalesa dels instruments. Material motívic i temàtic d'una grandíssima qualitat, que proporciona a l'obra una gran unitat. Els mateixos motius que ens podem trobar en els tres moviments sonen de manera molt diferent en cadascun d'ells per la forma en la qual són treballats i a més són capaços de fer algun xicotet homenatge a la història de la música d'una manera subtil i elegant, com en el cas del segon moviment Collage, on, com el seu nom indica, es realitza una collage musical amb el propi material motívic-rítmic de l'obra i la seua combinació amb els primers compassos del preludi núm. 2 de El clavecí ben temperat de J.S. Bach, juntament amb els tres primers acords de La flauta màgica de Mozart”.
 
Estructurada en tres moviments: Preludi (Lento), Collage (Allegro energico) i Epíleg (Adagio), en els quals, en paraules de Jose Antonio Cantón en la seua crítica de l'estrena a Múrcia “es desplega tot el potencial dinàmic i colorista que tanquen els seus pentagrames, per a donar-li aqueix sentit lúdic que demana l'autor, sustentat en tot moment per l'impuls rítmic que exigeix el seu discurs”. Lvcis Lavs pretén portar a l'espectador des de la foscor fins a la llum a través d'aquests tres breus moviments.

Polifemo y Galatea d’Andrés Valero-Castells, està inspirada en el mite de Polifem i la seua dissort amorosa, tractat per autors com el poeta romà Ovidi en les seues Metamorphoseis i destacant la genial rondalla de Polifemo y Galatea de Luis de Góngora, una de les obres cims de la literatura universa. Aquesta obra captiva a Andrés Valero-Castells per a desenvolupar el discurs musical tal qual el fa el literari, una poesia que va cap a la música simfònica a causa de la seua estructura excepcional, i al grau de finesa aconseguit en els contrastos temàtics.

Iniciant per la quarta estrofa literària, la descripció de la bella costa siciliana, passant per la visió del misteriós estatge del ciclop, l'horrible impressió del gegant d'un sol ull tocant la seua gran flauta de pa primitiva, l'enamorament d’Acis i Galatea, representats pel fagot i el corn anglés, el cant de Polifem, atorgat íntegrament al trombó, la gelosia terrible i assassinat d’Acis, així com la metamorfosi de la sang vessada en l'aigua d'una font imperible, constitueixen els nuclis principals de contingut que resulten d'especial interés per a la comprensió auditiva de l'obra.


 

 

Programació

19/09/2021  19:30hAuditori del Palau de les ArtsConcerts '21

Preus: Entra lliure fins completar aforament

Coorganitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Ensems

Tel. +34 961 206 515
ensems@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Ensems

Utilitzeu l'etiqueta #Ensems per comentar i compartir a les xarxes socials les vostres experiències, impressions i sensacions als concerts del festival!

Ens trobem als concerts!

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info