Banda Municipal de Castelló

Programa

Passacaglia (2022) Miguel Matamoro (1991) Encàrrec de la Banda Municipal de Castelló.

Battement d'ailes (2017) José Luis Escrivà (1984)

Apotheosis of this Earth (1971) Karel Husa*

1. Apotheosis

2. Tragedy of Destruction

3. Postscript

*Amb la  proecció d'un videoart realizat por Bernat Cucarella, a partir de l'obra de Karel Husa.

Notes al programa

Per segona vegada, la Banda Municipal de Castelló participa en el Festival Ensems.

El concert començarà amb Passacaglia, del gallec Miguel Matamoro (1991), obra per encàrrec de la formació castellonenca. Recuperant aquesta antiga forma barroca, revisitada al llarg dels segles per compositors com Franck, Brahms o Berg, Matamoro construeix un discurs a cavall de l'humor i la serietat, que entronca perfectament amb les sonoritats de l'orquestra de vent. En paraules del crític Paco Yáñez, Passacaglia 'aconsegueix donar amb el punt exacte entre els elements unificadors de la seua gran marxa central i les variacions que obrin els seus timbres i cromatismes, demostrant la bona escriptura del compositor gallec'.

La segona obra serà Battement d’ailes, del riolenc J. L. Escrivà (1984), per a banda i electrònica en viu. Sens dubte una de les obres més interessants de l'escriptura actual per a banda, no sols del nostre país. La seua escriptura troba un equilibri deliciós entre la música de cambra i el gran tutti i genera capes i plans sonors que donen lloc a una experiència totalment tridimensional, en la millor línia de l'actual escola parisenca de la qual tenim representants tan rellevants com Hèctor Parra. Sens dubte, l'obra d'Escrivà, que va centrar la seua tesi doctoral, farà gaudir al públic d'unes sonoritats que, sense perdre allò més experimental, fan sonar l'instrument amb tota naturalitat.

El concert culmina amb una de les pedres angulars del repertori per a banda de tots els temps. Apotheosis of this Earth, del txec-americà Karel Husa, un crit, un clam a la humanitat per a reflexionar sobre com estem alterant el món en què vivim fins al punt de portar-lo a la destrucció. Escrita el 1971 -el mateix any que es fundava Greenpeace i un abans de la primera conferència pel medi ambient de les Nacions Unides- , l'obra és colpidora, duríssima d'estil i de missatge. En paraules del compositor: “la possessió brutal de l'home i el mal ús de la bellesa de la naturalesa, si continua a la velocitat actual, només ens pot portar a la catàstrofe. Espere que siguem capaços de parar la destrucció d'aquesta preciosa Terra: és per això que la tragèdia de la destrucció musicalment descrita en el primer moviment i la desolació que comportaria les seues conseqüències, exposada en el tercer, han d'existir només com a fantasia, mai s'haurien de fer realitat”.