Fundat en 1996 per graduats del Conservatori Superior de París, el nom del quartet evoca una doble identitat musical: el romanticisme alemany (amb referència a Friedrich Hölderlin) i la música del nostre temps (amb al·lusió a Luigi Nono). Durant estos anys, la formació ha treballat amb compositors com Pierre Boulez o Helmut Lachenmann i ha estrenat obres de Toshio Hosokawa, Miroslav Srnka o Alberto Posadas. Així mateix, aplica la visió de la música contemporània per revisar partitures de Beethoven, Schubert o Schönberg. A les seues actuacions en els cicles de música de cambra i de nova creació més importants, cal sumar-hi la seua residència a la Universitat de Chicago durant la temporada 2021-2022. En la seua discografia destaquen les interpretacions de la Segona Escola de Viena, la integral de Quartets de Bartók i la versió definitiva del Livre pour Quatuor de Pierre Boulez.
Programa
Cuarteto no. 3 La mémoire incendiée: La guitare (2007/09) Mauricio Sotelo (1961) 20’
Linien, Zeichnungen (1999/2004) Isabel Mundry (1963) 15’
Blossoming (2007) Toshio Hosokawa (1955) 14’
Unbreathed (2017) Rebecca Saunders (1967) 20’
Notes al programa
Dedicat als protagonistes d'aquesta vetlada, el Quartet no.3 de Maurici Sotelo s'aproxima novament a l'univers del cant flamenc amb melodies d'influències morunes i tècniques de colpege en els arcs propis d'un "rasgueado guitarrístico". El contrast exerceix ací un paper important: es juxtaposen febrils passatges rítmics amb uns altres d'índole assossegada en registres dinàmics situats al límit de l'audible
Les composicions d'Isabel Mundry es caracteritzen per un llenguatge musical extremadament individualitzat, ple de variants i matisos. En cadascuna de les seues obres els sons i seqüències de sons s'articulen de manera diferent. Estructurada en huit moviments curts,
Linien, Zeichnungen (Línies, dibuixos) reparteix serpentejants
glissandi en breus explosions d'energia que recorren als quatre instrumentistes, situats en escena a major distància de l'habitual.
La música de Toshio Hosokawa s'inspira sovint en elements de la tradició musical i cultural japonesa com les flors i el lotus en particular. Sobre
Blossoming el seu autor diu: ‘’El lotus afona les seues arrels en el llot davall de la superfície de l'estany; la tija s'estén a través de l'aigua cap a la superfície i el cel; el capoll està florint cap al sol del matí".
En 2018 Diotima va estrenar en el Wigmore Hall
Unbreathed. La seua autora se centra en els conceptes de distància i vaguetat, provinents d'
El Innombrable de Samuel Beckett i presents en l'epígraf de l'escriptor Haruki Murakami, que Rebecca Saunders reprodueix en la partitura: «El crani està embolicat en un profund silenci que sembla el no-res mateix. El silenci no resideix en la superfície, sinó que es manté com el fum en el seu interior. És insondable, etern, una visió incorpòria projectada sobre un punt del buit».