Portada >  > Trobades de composició > XEnsems - Metròpolis
XEnsems - Metròpolis

XEnsems - Metròpolis

Amb la col·laboració de Fundación Carasso

Amb la col·laboració de Fundación Carasso

Amb la col·laboració de Bankia Escolta València

Amb la col·laboració de Bankia Escolta València

12 de maig de 2019

XEnsems - Metròpolis

Pere Vicalet, Cristina M. Gómez, Montserrat Palacios, Joan Soriano, Josep Lluís Galiana, Selene Sánchez i Roser Domingo.

El projecte X Ensems ès una producció del Institut Valencià de Cultura per al Festival Ensems dirigit a l’experimentació i creació sonora amb els joves.
La preocupació per la relació entre el so i l’espai és fonamental des del mateix sorgiment de la música i, especialment, des de la constitució del concert públic. No obstant això, en 1913 apareix un document fonamental, L’art dels sorolls, signat per l’artista sonor futurista Luigi Russolo, que constata el canvi del mapa sonor de les ciutats modernes:
“La vida antiga va ser tota silenci. Al segle dinou, amb la invenció de les màquines, va néixer el Soroll. Avui, el Soroll triomfa i domina sobirà sobre la sensibilitat dels homes. Durant molts segles, la vida es va desenvolupar en silenci o, com a molt, en sordina. Els sorolls més forts que interrompien aquest silenci no eren ni intensos, ni perllongats, ni variats. “

En lloc d’advocar per una actitud nostàlgica, Russolo suggereix que aquesta nova sonoritat urbana modifica el mateix concepte de música, que entén com un “cercle restringit de sons purs”. La seva proposta es dirigeix, per contra, a “conquerir la varietat infinita dels sons-sorolls”. És a dir, a explorar tot el que altres sonoritats poden aportar a la música, acotada fins llavors a una sèrie de regles sonores molt estrictes i acotades.
Des dels anys 70 ha estat encara més explícit l’interès per l’espai que ocupem en la seva anàlisi des del so. Bé des del treball de camp o bé des de la resignificació dels llocs, l’espai que sona ha deixat de ser indiferent. De fet, enèrgicament des dels anys 90 es parla d’un “Sonic turn”, el gir sònic, que dóna compte de l’èmfasi del sonor no només en les arts, sinó també en la construcció conceptual de la divisió entre l’espai públic i el privat.

Tal és l’enfocament de Brandon LaBelle, que suggereix pensar els espais com a territoris acústics. D’aquesta manera, passen dues coses: d’una banda, un espai no queda reduït a un concepte impost (i normalment impost des de criteris visuals o metàfores visuals), com “ciutat” o “poble” o “barri” [1]; i, de l’altra, perquè posa l’èmfasi, com destaca en el seu llibre homònim, de la capacitat del sonor d’articular espais, desplaçant o relativitzant les divisions espacials en termes visuals. El territori sonor -acústico- proposa pensar més enllà de les fronteres del que és visual. És a dir, el so es defineix aquí sempre com un ens relacional.

En concret, LaBelle analitza llocs que han determinat la separació de l’espai del que és públic i el privat (la casa), així com la imposició d’una veu i una escolta (la presó) i del seu model teòric es poden extreure conseqüències fonamentals per a la reflexió sobre la nostra disposició en els espais que ocupem, tant pel nostre “ser sonor” -que comença amb l’emissió de veu i de sons amb el nostre cos-, com per com es reparteix el sonor. El filòsof francès Jacques Rancière parla nombroses ocasions del “repartiment del sensible”, això és, com ho perceptible apareix o no en l’espai comú i com això sensible després articula la nostra experiència privada. Poc s’ha pensat encara el “repartiment del sonor”: qui té el so, qui té l’escolta, qui té el silenci.

No cal analitzar polítiques culturals per reflexionar sobre això: només cal anar un dia de Nadal a El Corte Inglés per topar-nos amb un ús ideològic del sonor mitjançant la megafonia: un ús que no per casualitat va ser provat insistentment en els camps de concentració i en les presons. La megafonia, i en general l’amplificació, ha permès el murmuri, l’enregistrament, l’espionatge i la imposició d’una escolta sobre una altra.
La ciutat, des del punt de vista sònic s’esdevé un gran magatzem on podem trobar infinitat d’elements sonors susceptibles de ser utilitzats com a material per la creació sonora. La idea fonamental és descobrir altres visions sobre la ciutat que de vegades estan ocultes i al ser desvetllades ens poden servir com a matèria primera per la creació sonora.

Evidentment cada ciutat té la seua pròpia idiosincràsia sonora però partint de les particularitats del nostre territori la nostra proposta ens permetrà la creació d’una proposta imaginaria més enllà dels sons trobats. Però en la mesura que aquest projecte es basa en aquesta idea de “territori acústic” hem optat per pensar des del concepte de “metròpolis”, que uneix “metro”, que prové de “mare” i “polis” que significa ciutat en grec. Aquesta “ciutat mare” es refereix, metafòricament, tant al lloc que ens acull com a un espai que crea altres ciutats -possibles, impossibles, per imaginar. Així que la metròpolis no es delimita a “una” ciutat o a la “ciutat” com un espai concret. Es tracta d’inventar i redescobrir la metròpoli des del so, un descobriment d’una altra de les seves moltes dimensions, de vegades ocultes per a nosaltres per la quotidianitat, la pressa i la primacia de la visió.

El territori acústic ens permet pensar des de conceptes habitualment reduïts a models geogràfics, que poden tenir un rendiment fonamental per a la qual sonor: es tracta de la conquesta, l’ocupació i la frontera. Tot això, serà treballat des dels tres marcs que configuren la nostra relació amb el sonor: so, silenci, escolta.

[1] Divisions altament problemàtiques més enllà del que sonor: no és el mateix la “ciutat” de Madrid que la “ciutat” d’Istanbul, la població és més d’un quart de tota la població espanyola.
Equip pedagògic i coordinador:

Adolf Murillo Ribes
Marina Hervás
Cristina Cubells
Vicent Gómez Pons

Equip Artístic:

Pere Vicalet, Director artístic i compositor.
Cristina M. Gómez, Taller de dansa i performance.
Montserrat Palacios, taller vocal i cant.
Joan Soriano, taller de percussió i creació sonora instrumental.
Selene Sànchez i Roser Domingo, taller de creació i interpretació sonora amb noves tecnologies.
Josep Lluís Galiana, taller d’improvisació sonora.

Centres participants: 

Alumnat infantil del CEIP Vicent Rius Guillemes  (Canals).
Alumnat de primària CEIP Carmelo Ripoll (Ontinyent).
Alumnat de secundària IES Arabista Ribera (Carcaixent).
Alumnat de secundària IES Rascanya Antonio Cañuelo (València).
Alumnat del Conservatori de música i dansa Mestre Vert (Carcaixent). 

 

Programació

12/05/2019  17:00hClaustre - Universitat de València LA NAUTrobades de Composició

Organitza

Coorganitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Ensems

Tel. +34 961 206 515
ensems@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Ensems

Utilitzeu l'etiqueta #Ensems per comentar i compartir a les xarxes socials les vostres experiències, impressions i sensacions als concerts del festival!

Ens trobem als concerts!

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info