Abierto València LaVAC

La proposta que realitza la saxofonista Xelo Giner aplega una sèrie de micropieces a manera d’essències concentrades, però d’elements conceptuals que divergeixen mantenint un nexe comú. Cadascuna d’elles aconsegueix encapsular i concentrar moments, records, sensacions… i transmetre l’essència d’emocions en diferents estats. La intèrpret Xelo Giner presenta un programa a manera d’homenatge al compositor György Kurtàg amb motiu del seu 100 aniversari. La connexió establida entre tots dos en les seues dues trobades (Budapest, 2016 i 2019) li permet acostar-se a l’univers espiritual que nodreix el seu pensament musical. El compositor proposa a la intèrpret adaptar les seues composicions “Signs, Games and Messages” (1997-2001) en versió per a saxòfon. El repertori escollit està compost per petites peces compostes per György Kurtàg i les estrenes absolutes d’Inés Bádalo, Carlos David Perales, Joan Gómez i Stefano Scarani.

György Kurtàg (1926 – ) Nativité (2020)  

Saxofón alto solo  

Inés Bádalo (1989 – ) Dé Coll/Age II (2026) * 

Saxofón Soprano, cuenco tibetano y movimientos 

György Kurtàg (1926 –  ) …ein Sappho-Fragment (2019) 

Carlo D. Perales (1979 – )  5 Haikus (2026) *  

Saxofón Soprano y electrónica, cuenco Tibetano y Gong. 

György Kurtàg (1926 –  ) Hommage à Elliot Cárter (1998) 

Joan Gómez Alemany (1990 – ) Dans la feuillée, écrin vert taché d’or… (2026) * 

Saxofón soprano y electrónica en vivo 

György Kurtàg (1926 –  ) ..ein Brief aus der Ferne an Úrsula (2014) 

Stefano Scarani (1966 – ) Children Without heaven  (2026) * 

Saxofón soprano y electrónica en vivo 

Carlo D. Perales (1979 – ) Sefarad I, II (2019) 

Saxofón soprano y electrónica 

(*) ESTRENO MUNDIAL

Les peces de Kurtàg Signs, Games and Messages (1997-2001) són una mena de darrer quadern de composició integrat per miniatures quasi sempre reflexives que constitueixen bona part de les essències de l’ideari estètic de Kurtág, l’aportació emocional que acumula cadascuna d’elles arribarà a les nostres oïdes amb la justa càrrega de «naturalitat i expressió» (Kurtág, 2016), convertint-les en xicotetes i breus pinzellades poètiques intercalades al llarg de tot el concert.

A aquests mínims missatges musicals caldria afegir la peça escrita per a la intèrpret de la compositora Inés Bádalo. L’obra Dé-coll/age naix de la influència del pensament de Wolf Vostell, de la tècnica del décollage i dels plantejaments del moviment Fluxus, traslladant a l’àmbit musical conceptes desenvolupats originalment en les arts visuals. Vostell defensava que l’artista havia d’oferir una resposta crítica a la realitat del seu temps, marcada per la desorientació, les contradiccions, els malentesos i les tensions socials, convertint aquest argument en l’eix conceptual de l’obra i entenent la creació artística com una reflexió sobre la complexitat del món contemporani. La influència de Fluxus reforça la concepció interdisciplinària. Seguint l’esperit del moviment, la música transcendeix l’àmbit purament sonor i integra la veu, el moviment corporal i l’aleatorietat com a elements inseparables del discurs artístic. L’obra va ser estrenada en el Cicle de Música Contemporània del Museu Vostell per la saxofonista Xelo Giner.

Les següents peces suggestives que proposa el compositor Carlos D. Perales són una selecció de Haikus adaptats al saxòfon soprano, en les quals també es pretén expressar el contrast entre la fugacitat d’una sensació i la seua repercussió en les diverses cordes de la sensibilitat i de la memòria.

El gran poeta francés de finals del segle XIX inspira el compositor valencià, que construeix una peça exquisida titulada «Dans la feuillée, écrin vert taché d’or…» (En el fullatge, estoig verd que l’or daura…), com el primer vers del poema «Tête de faune» d’Arthur Rimbaud. L’obra, composta per Joan Gómez Alemany i dedicada a Xelo Giner, explora la intersecció sonora entre la vitalitat salvatge de la natura i la tècnica instrumental contemporània. A través d’un diàleg poètic i íntim, el saxòfon desplega una línia melòdica que emula l’audàcia i el moviment erràtic de les fulles i del faune espantat, mentre que l’electrònica, construïda a partir de sons naturals transformats, envolta l’instrument en un paisatge sonor. L’estructura de l’obra busca capturar aquell instant fugaç en què allò bucòlic esdevé misteri, i el bosc dels sons, una eternitat adormida.

Children Without heaven és una proposta que ret homenatge a tots els xiquets sense cel i està dedicada especialment a Hind Rajab i a tots els xiquets sense pau. En ella, el compositor Stefano Scarani suggereix buscar una fusió interactiva gestionant l’àudio en directe a través dels dispositius electrònics plantejats pel mateix compositor i generant un feedback entre els dos intèrprets: saxòfon i compositor.

Sefarad és el topònim que la tradició jueva ha identificat amb la península Ibèrica des dels inicis de l’era comuna (סְפָרַד), quedant relegat el seu ús en la llengua hebrea moderna per a l’actual Espanya. La música sefardita naix amb els jueus espanyols instal·lats a Castella i Aragó, que anaren adaptant les cançons populars castellanes fins a la seua expulsió en temps dels Reis Catòlics, i és una fusió de la música àrab i la cristiana. En aquesta obra es representa l’expulsió, el refugi, el secret i la fugida; el so del lament silenciós. L’essència de l’amor, de la càntica, el cant a la mort i l’elevada tasca sinagogal, l’àmbit reduït de la llar familiar, el romanç i l’èpica antiga, el record perpetu de la llegenda i el perfum dels temps antics.

Xelo Giner